A principis de Febrer una trobada gastroblocaire ens va tornar a retrobar....aquest cop a l'Empordà...un dia quasi bé d'estiu ens va acompanyar a una colla de blocaires i uns poquets que no ho eren, però ho seran en un futur no molt llunyà!
En Manel es va encaregar de preparar tota la logística per que això fos possible...feina...però crec que agraïda...des d'aquí les meves felicitacions!
Al matí, al Mas Alba, a Terradelles, els formatges i les conserves van ser les temàtiques d'un dia rodó...alguns van poder gaudir també de les vinyes Espelt, no va ser el meu cas...em va saber greu, però no es pot ser al plat i a les tallades...
(Foto del Fòrum Gastonòmic de Girona)
Avui toquen les conserves. Jo ja les coneixia, fa un any vaig estar a la presentació que va fer en Manu a l'Orangette a Reus...llavors ja vaig comprar unes llàgrimes de mango... i es van materialitzar en un risotto...
En Manu ens va fer la presentació del seu producte i després a tastar les conserves...totes...i un dilema per triar quina emportar-me cap a casa...un parell: les llàgrimes de Gin Tònic i les llàgrimes de Pedro Ximenez...van ser les que més idees em van suggerir...difícil tria!
De fet aquesta recepta va ser per les primeres maduixes del mercat...la veritat és que les maduixes es mengen soles, o amb sucre, o amb vi, o amb suc de taronja...i cuinades també de mil maneres....qui no té una recepta amb maduixes?
Necessitem
200 gr de maduixes
Sucre
Pasta de full
Llàgrimes de Gin tònic
Netejar les maduixes i tallar-les llaminades. Les posem en una paella i les cobrim de sucrei una mica d'aigua...esperm que l'escalfor desfaci el sucre i s'estovin. Reservem.
Pre-escalfar el forn a 200º. Mentre preparem la pasta de full... de la que comprem ja feta!! la tallem amb un motlle rodó, i per fer les vores i posem una tira de pasta de full, ho enganxem amb els dits mulats en aigua, així s'enganxa perfecte, punxem amb una forquilla i els posem al forn seguint les instruccions del fabricant, jo no les vaig pintar amb ou batut, però es podria fer!!
Quan estan llestos, treure del forn. Els omplim amb les maduixes, i pel damunt les pintem amb les llàgrimes de Gin Tònic, que primer haurem fet que perdin la textura de gelatina coent-la al bany maria.
Decorar el plat i llest per menjar!
En Manu va presentar aquest format al Fòrum gastronòmic de Girona...Felicitats pel resultat!
... principis de febrer, amb un dia intens!!!
Que guapes! el fòrum béoi? aish quina llàstima no poder anar-hi, ja en faràs crònica.
ResponEliminapetons
Marta me alegro de que el Manu este tambien en el forum y su mermelada tengan muchos clientes.Te ha quedado muy bien este bocado con el gintonic
ResponEliminapeto
miquel
Gran trobada i grans melmelades. Jo personalment la de gintònic no la poso entre les meves preferides... jo soc més de la de Pedro Ximenez i la de violetes (aquesta per a vinagreta floral és tremenda :) )
ResponEliminaUna abraçada!!
Que senzill i que bo!!!!
ResponEliminaEm moro de ganes de tastar aquestes famoses llàgrimes :)
Ostres, merci! Quines fotos més boniques i quina recepta més original!
ResponEliminaHo poso cap al meu blog!
Marta, quines delicatessen!
ResponEliminaEscolta, i a on es poden trobar aquestes llàgrimes de gintònic??
Gràcies!
Marta, quan dius que quedem a fer un gin-maduixes?
ResponEliminaT'ha quedat de fàbula les tartaletes...
Quina sort poder anar al Fòrum...
Besades bonica!
Marta,
ResponEliminaQuina tartaleta més maca i que bona ha d'estar oi?
El Fòrum va estar força bé oi? el tast de vermuts també, el meu home va quedar gairabé tajarina ehhh, vam haver d'anar a menjar ràpidament, jajajja.
petons,
Aquesta tartaleta de maduixes amb llàgrimes de Gintònic ha d’estar per plorar, perquè s’acabàt jejejejje
ResponEliminaPetons
Quina passada això del fòrum gastronòmic, no? El sogre de ma germana hi va ser fent una conferència sobre les olors (és otorrino) i després el van convidar al celler de can Roca... Quina sort!!! Em va comentar que el fòrum havia estat molt interessant... Em moro d'enveja, ho confesso.
ResponEliminaAquestes llàgrimes de gintònic donen molt de joc i amb aquestes maduixetes tan bones... Mmmm! Ja estic fent salivera!
Petons!
La Taula d'en Bernat
Quina recepta més original!!! M'ha fet molta curiositat això de les "llàgrimes de gintònic". Salutacions
ResponEliminaMarta, en Manu t'haurà de contractar perquè desenvolupis tot de plats amb les seves llàgrimes. ;)
ResponEliminaI el que ens proposes avui de ben segur que és senzill i deliciós!
Petons!
Guapa la tarlaleta!!! Què, el proper cafetó ens en portes perquè la tastem?
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Però quina enveja poder gaudir de totes aquestes trobades...la recepta ha de ser ben bona i què original això de les llàgrimes...petonets
ResponEliminaQuina combinació! Més enllà de que la tartaleta és moníssima, crec que ha de quedar francament bó el combo maduixes + gintonic. Senzill i impactant (i per cert, a veure si aviat ens en prenem un dels de tota la vida).
ResponEliminaEi!
ResponEliminaPrenc nota de com has fet servir les llàgrimes! Just li vaig dir al Manu el dia del Mas Alba que aquestes llàgrimes havien de tenir utilitat a la pastisseria!
Olé!!!!
i la Rosita.. que no hi era ..??
ResponElimina