Feia temps que no gaudia d'una calçotada, potser dos anys... i sembla estrany doncs jo visc a una terra on les calçotades es fan!!! Cal reunir una colla d'amics, trobar-nos a un lloc adient, fer un pacte amb el diable per disposar de sol, i moltes ganes d'embrutar-te les mans i treballar...doncs sols no es fan!!!
Diumenge, el dia s'aixecava emboirat...però al cap d'unes hores...el sol ja lluïa al cel...esmorzem? fer una calçotada porta el seu temps... i no val la dita d'arribar i moldre...algú ha de fer el foc... i mentres que millor que unes sardines a la planxa...mmmmm...com que a mi la carn m'agrada ben poc...vaig insistir en fer una sardina-calçotada...com que erem pocs i ben avinguts, no hi va haver cap problema ...unes sardines per esmorzar...evidentment el porró no podia faltar... jo no me'n vaig sortir de veure en porró...(de fet no ho vaig ni intentar, quan una se li posa al cap que no en sabrà...ja ni ho intento,o...no volia que es riguèssin de mi!!! és igual, ho van fer igual per no saber-ne!!!)
Entre riures, sardines i el porró (amb vi de Falset, una garnatxa negre de 13º sense etiqueta, ideal per a calçotades), varem començar a preparar els calçots. Ja els teniem encomenats feia uns dies, i el dissabte els van anar a buscar...ja veureu que bons i dolços que són! i bona pinta en feien...poca preparació, escapsar les puntes verdes....i al foc!
Cuits a la flama!!! (tots fumats!!!!!!!!!!)
Coure uns 200 calçots, pels que erem...porta una estona...sort que ja havíem fet coixí amb les sardines! Un cop cuits, es guarden embolicats amb paper de diari, i es guarden fins que estan tots preparats....la salsa es feia a la cuina, la Mònica se'n va encarregar...diu que és ben fàcil uns tomàquets i alls escalivats, atmetlla mòlta, carn de nyora, sal, oli i vinagre...les mesures? a ull...tasteu-la a veure què tal? ...la veritat és que molt bona, i potser és la clau d'una bona calçotada!!! Ja hi som, de 200 calçots no en va quedar ni un...però encara quedava conill, llangonissa, i carxofes a la brasa, per a qui en va voler...(les carxofes, són les coses verdes ensorrades a les brases...ohhh...que bones!!! Del conill, jo vaig passar!)
De postres, vaig fracassar amb el meu intent de postres, un altre dia serà!!!!.... però pel pa de nous sempre queda un foradet!!!
En definitiva un gran diumenge!!!...en farem alguna altre aquesta temporada???
Que bons que són els calçots!. Nosaltres en varem menjar dissabte a Masmolets, i la salsa.... em sembla que a la propera els demanaré la recepta, je, je.
ResponEliminaQue bons eh???? Si vols la recepta de la salsa, jo la tinc!!!
ResponEliminaPtnts guapa
Ja sé, Marta, que la teva terra és terra de calçots i ja hae anat uns quants anys a calçotades, però... no m'agraden els calçots!!! Sempre penso "Però... què hi veu la gent?"
ResponEliminaPerò com es tracta de reunir-se amb els amics i de passar-s'ho bé, jo els regalo la meva part, que amb un bon pa torrat i el que hi hagi (conill, carxofes, o sardines) ja estic contenta.
Així que he anat a calçotades sense haver tastat els calçots!
(També afegiré que les cebes no m'agraden gaire perquè no se'm posen bé, així que tot té la seva explicació...)
Que puguis seguir gaudint de moltes calçotades, a tu que t'agraden!
Petons
Marta, jo feia anys i panys! I aquesta temporada ja vam començar abans de Nadal!! :p Que bons que són, oi?
ResponEliminaPetons!
I cap a casa amb pudor de "gitano", jejej!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Jo també fa molt de temps que no vaig a una calçotada, i en tinc ganes.
ResponEliminaLa vostra es veu magnífica, perque on hi ha amistat sempre sortiran bé les calçotades!!
Per cert, el dissabte 12 n'hi ha una convocada per als blocaires, t'hi apuntes? :)
M'encanta aquesta tradició!
ResponEliminaEnguany m'hauré de saltar la calçotada que fem cada any amb els amics i em sap molt de greu... :(
Però això vostre és molt més que una calçotada, eh? quina passada!!!
Ja tinc ganes de fer la primera calçotada de la temporada..
ResponEliminapetons
La nostra va sortir rebé, va ser un cap de setmana complert , ja saps, a veure si ens animem per la que ve.
ResponEliminaaquest conill te una pintassa....però jo si he de triar entre els calçots i les carxofes , em quedo amb les carxofess, m´encanten!
ptns
Como me gustan estas calçotadas y que bien que os lo pasateis .Yo tengo que esperar al domingo 27 para hacewr la primera de la temporada.Ah yo tambien hago la salsa como tu dices y para encontrar el punto ir tantando je,je
ResponEliminaun peto
miquel
Nosaltres cada any acostumem a fer-ne dos o tres, es una molt bona manera de trobar-te amb amics, gaudir del riure, menjar i veure al aire lliure.
ResponEliminaPetons