dilluns, 14 de febrer de 2011

Al Febrer...Calçotades...

Feia temps que no gaudia d'una calçotada, potser dos anys... i sembla estrany doncs jo visc a una terra on les calçotades es fan!!! Cal reunir una colla d'amics, trobar-nos a un lloc adient, fer un pacte amb el diable per disposar de sol, i moltes ganes d'embrutar-te les mans i treballar...doncs sols no es fan!!!

Diumenge, el dia s'aixecava emboirat...però al cap d'unes hores...el sol ja lluïa al cel...esmorzem? fer una calçotada porta el seu temps... i no val la dita d'arribar i moldre...algú ha de fer el foc... i mentres que millor que unes sardines a la planxa...mmmmm...com que a mi la carn m'agrada ben poc...vaig insistir en fer una sardina-calçotada...com que erem pocs i ben avinguts, no hi va haver cap problema ...unes sardines per esmorzar...evidentment el porró no podia faltar... jo no me'n vaig sortir de veure en porró...(de fet no ho vaig ni intentar, quan una se li posa al cap que no en sabrà...ja ni ho intento,o...no volia que es riguèssin de mi!!! és igual, ho van fer igual per no saber-ne!!!)

Entre riures, sardines i el porró (amb vi de Falset, una garnatxa negre de 13º sense etiqueta, ideal per a calçotades), varem començar a preparar els calçots. Ja els teniem encomenats feia uns dies, i el dissabte els van anar a buscar...ja veureu que bons i dolços que són! i bona pinta en feien...poca preparació, escapsar les puntes verdes....i al foc!
Cuits a la flama!!! (tots fumats!!!!!!!!!!)
Coure uns 200 calçots, pels que erem...porta una estona...sort que ja havíem fet coixí amb les sardines! Un cop cuits, es guarden embolicats amb paper de diari, i es guarden fins que estan tots preparats....la salsa es feia a la cuina, la Mònica se'n va encarregar...diu que és ben fàcil uns tomàquets i alls escalivats, atmetlla mòlta, carn de nyora, sal, oli i vinagre...les mesures? a ull...tasteu-la a veure què tal? ...la veritat és que molt bona, i potser és la clau d'una bona calçotada!!! Ja hi som, de 200 calçots no en va quedar ni un...però encara quedava conill, llangonissa, i carxofes a la brasa, per a qui en va voler...(les carxofes, són les coses verdes ensorrades a les brases...ohhh...que bones!!! Del conill, jo vaig passar!)

De postres, vaig fracassar amb el meu intent de postres, un altre dia serà!!!!.... però pel pa de nous sempre queda un foradet!!!

En definitiva un gran diumenge!!!...en farem alguna altre aquesta temporada???
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...