Amanida d'hizikis amb col lombarda!

Us preocupeu pel què mengem? Com ho fem? Per dieta o per intoleràncies? Teniu l'hàbit de seguir un menú setmanal? Feu alguna previsió del què compreu? o aneu a l'aventura, a veure què surt en funció del què hi ha a la nevera /dispensa?

Respondre a aquestes preguntes són els vostres deures. Si voleu us explico les meves respostes!


  • Us preocupeu pel què mengem?Si em preocupa el que menjo, sempre m'ha preocupat, des de que tinc ús de raó he estat envoltada entre el món de les dietes, bé dietes...no ho eren, la qüestió era menjar poc, molt poc. Mai res preocupant, però el meu objectiu era estar més prima i ho associava a menjar poc. Amb el temps vaig entendre que no era qüestió de menjar poc, sinó bé. Si volia, poca quantitat, però equilibrat. Mai pesaré el que pesava quan en tenia 14, però mai m'he sentit tan a gust com estic ara.

  • Com ho fem? Aquesta encara és una resposta que he de millorar, doncs l'ideal seria assentat a taula amb la gent que estimes, sense aparells electrònics a la vista, i gaudint del què mengem. Però la veritat no és aquesta, entre setmana dino a la feina, per aprofitar i anar al gimnàs. Algun dia per feina no hi puc anar, però tot  així menjo ràpid i mirant el mòbil. al vespre, és el que més s'assembla a l'ideal, però no del tot, doncs primer menja el petit i després nosaltres. Ens hauríem d'acostumar a sopar a l'hora que sopa el petit i així tindríem temps de sobra per pair-lo. El cap de setmana ja s'assembla més al que voldria, tots junts i gaudint plegats.

  • Per dieta o per intoleràncies? Tinc la sort de dir que no faig dieta, i que no tinc intoleràncies. Però cada dia sóc més tiquismiquis amb el què compro. Per exemple, la llet no la tasto, si formatges i iogurts. El pa de motlle sempre de pastisseria. No compro mai menjar preparat i congelat (si compro unes croquetes de pollastre fetes a Cal Sendra i em solventen un menú del petit) Peix, carn i verdures sempre del mercat/botigues del barri, mai en supermercats! I cada cop tot més ecològics!

  • Teniu l'hàbit de seguir un menú setmanal?  Si, entre setmana. No al cap de setmana. I m'explico diumenge programem el que menjarem durant la setmana, en definitiva són cinc àpats de sopar, i cinc esmorzars. L'hora de dinar és lliure, el Pol dina a l'escola, jo a la feina, i l'Albert s'ho programa ell. Els caps de setmana s'han de fer alguns plats per nodrir aquest bloc i és una mica més "obligat fer segons què" però és per que a mi m'agrada. 

  • Feu alguna llista del què compreu? O, aneu a l'aventura? Sóc la reina de les llistes, en funció dels plats que vull cuinar li deixo llistes a l'Albert (ell s'encarrega de les compres) Més o menys sap el què ha de comprar, a part de les meves llistes, i si entre setmana me'n penso alguna, l'afegeixo al cap de setmana ( i divendres a la tarda  jo puc anar al mercat) La dispensa de casa, fa goig, sempre hi ha de tot i si falta alguna cosa, cap a la llista.

Totes aquestes preguntes i moltes més, me les plantejo quan preparo una recepta o un curs de cuina. L'objectiu és trobar el producte del que desenvoluparé la recepta triada. Darrerament em van proposar un curs de cuina amb algues que al final no es va fer. Les receptes jo les vaig preparar amb tota l'estima del món mundial, doncs em pensava que era un tema que agradava però una mica tabú a totes les cases, doncs no tenen el color i l'aspecte més desitjat. Però, jo en sóc molt fan!

No només per les qualitats que ens aporten al nostre organisme, sinó per com em senten al menjar-les. Àpats lleugers, sense digestions pesades, i a sobre ens aprofitem dels seus beneficis.

Avui us porto una de les receptes que vaig preparar per aquest curs: AMANIDA D´HIJIKI AMB COL LOMBARDA

Comencem amb les propietats de la col lombarda, és una col d'un color violeta preciós, i la veritat que no gaire utilitzada, al menys a casa. Però per les seves qualitats n'hauríem de menjar cada setmana. Va molt bé per la vista, per l'anèmia, aporta ferro, àcid fòlic i calci.Entre d'altres.

L'alga hiziki, una alga que no és tant coneguda com el Kombu, nori o l'espirulina, però al Japó si que n'és. Ens aporta proteïnes, ferro, calci, fòsfor, vitamina B, betacaroté... vaja una bomba de rellotgeria! I si us atreviu ideal per a fer saltejats!!

Ingredients

5 gr d'hiziki
1/4 de col lombarda 
Panses
Pastanaga (tallada amb pelador)
1 porro
Sal marina
Oli de sèsam 
2 cullerades de suc de llimona
sal marina
Tamari

Llavors de carabassa

Posem l'alga hiziki amb aigua durant 15 minuts.

Tallem el porro i la col en juliana.

Agafem el wok, posem un raig d'oli de sèsam i saltegem el porro, quan comença a agafar color i posem les algues, donem un parell o tres de tombs i afegim la col lombarda i les panses. Anem remanant durant uns 8 minuts.
Traiem del foc, afegim el suc de la llimona i les llavors de carabassa i pastanaga.
Una mica de tamari i a menjar!

amanida hizikis i col lombarda


Us sorprendrà el sabor i en voldreu més... us ho prometo!!!


Us atreviu???




Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada