Llaminera amb mel i mostassa...

Què fer amb unes llamineres de porc?
La primera opció era fer-les amb rossinyols, però el destí va canviar quan ens vem decidir per fer-los amb poltre,...la de sempre i que sempre surt bé és cuinar-les amb pastanagues...però massa típic...

Aprofitant que m'han regalat un pot de mel fet a casa, l'opció era fàcil...mel i mostassa...
Vaig pensar que seria una bona combinació i no em vaig equivocar...

Amb dues llamineres de porc, que netejarem una mica primer i salpebrarem després, les posem a la cassola amb oli ben calent i les dorarem bé de fora.
Un cop dorades les reservem.
En el mateix oli, farem dues cebes de Figueres, tallades en juliana, i a foc lent. Un pols de sal i quan comencen a agafar colar un bon raig de xeres. Posarem les llamineres, un got petit d'aigua i tapem l'olla exprés. Ho deixarem un quart d'hora.

Passat el quart d'hora hi posem 5 cullerades de mostassa a l'antiga de Maille i les mateixes cullerades de mel, remenem i ho coem tot plegat cinc minuts més.
La veritat és que molt més bo d'un dia per l'altre, però l'olor...exquisit!!!

Tallem les llamineres i a menjar.
Aquesta mateixa setmana la Taula del Bernat també ha postejat una recepta amb llamineres i mostassa...el proper cop provaré de fer-la com ells.

4 comentaris

  1. Estàs desconeguda amb tanta carnota!!!!
    El llomillet amb mostassa sempre és un èxit. A casa gairebé és un clàssic.
    PTNTS
    Dolça

    ResponSuprimeix
  2. Bona proposta, Marta. El porc i la mel lliguen molt bé!

    ResponSuprimeix
  3. Es veritat que tenir un fill et canvia la vida, de moment ja ha canviat el blog a super-proteínic!! ;P

    ResponSuprimeix
  4. Hola Marta,
    Com va l'estiu? Aquesta carn que has preparat ha d'estar de vici. M'assembla que caurà aviat.
    Per cert, no rebo les actualizaciones del teu blog i he d'anar entrant de tant en tant perquè no me n'assebento què publiques. T'ho ha dit algú més?
    Ja parlarem. Una abraçada,
    Nani

    ResponSuprimeix