Llaminera amb mel i mostassa...

Què fer amb unes llamineres de porc?
La primera opció era fer-les amb rossinyols, però el destí va canviar quan ens vem decidir per fer-los amb poltre,...la de sempre i que sempre surt bé és cuinar-les amb pastanagues...però massa típic...

Aprofitant que m'han regalat un pot de mel fet a casa, l'opció era fàcil...mel i mostassa...
Vaig pensar que seria una bona combinació i no em vaig equivocar...

Amb dues llamineres de porc, que netejarem una mica primer i salpebrarem després, les posem a la cassola amb oli ben calent i les dorarem bé de fora.
Un cop dorades les reservem.
En el mateix oli, farem dues cebes de Figueres, tallades en juliana, i a foc lent. Un pols de sal i quan comencen a agafar colar un bon raig de xeres. Posarem les llamineres, un got petit d'aigua i tapem l'olla exprés. Ho deixarem un quart d'hora.

Passat el quart d'hora hi posem 5 cullerades de mostassa a l'antiga de Maille i les mateixes cullerades de mel, remenem i ho coem tot plegat cinc minuts més.
La veritat és que molt més bo d'un dia per l'altre, però l'olor...exquisit!!!

Tallem les llamineres i a menjar.
Aquesta mateixa setmana la Taula del Bernat també ha postejat una recepta amb llamineres i mostassa...el proper cop provaré de fer-la com ells.

4 comentaris

Dolça ha dit...

Estàs desconeguda amb tanta carnota!!!!
El llomillet amb mostassa sempre és un èxit. A casa gairebé és un clàssic.
PTNTS
Dolça

Marina A.F. ha dit...

Bona proposta, Marta. El porc i la mel lliguen molt bé!

starbase ha dit...

Es veritat que tenir un fill et canvia la vida, de moment ja ha canviat el blog a super-proteínic!! ;P

La Cuina Violeta ha dit...

Hola Marta,
Com va l'estiu? Aquesta carn que has preparat ha d'estar de vici. M'assembla que caurà aviat.
Per cert, no rebo les actualizaciones del teu blog i he d'anar entrant de tant en tant perquè no me n'assebento què publiques. T'ho ha dit algú més?
Ja parlarem. Una abraçada,
Nani