dissabte, 28 d’abril de 2012

Menjar a NY...

Menjar a NY ha estat diferent...allà pots menjar de tot, evidentment a preus molt econòmics, des de 1$, fins a preus caríssims ...(no hi vem anar!!!) però el menjar és més econòmic que aquí....el beure, en canvi, és al revés, clar si no beus "tap watter" Spritzels...va ser l'assignatura pendent, doncs no els vem tastar...te'ls torbaves a cada cantonada, i com els hot dog, depén de la zona on estaves costaven des de 1$ fins a 2,5$...si vols pots menjar només d'això i dels "carrets" de fruita ...

Els hot dogs, una cosa ben sencilla i molt bona...o potser era la gana?? no sé, però no li feies cap lleig...un i que no es digui!!!

Quan preparavem el viatge, vem llegir que a NY es serveixen 5.000 ostres diaries...i el primer dia....cap a Grand Terminal a l'Oyster Bar...6 ostres i una botella de vi blanc...benvinguda com déu mana a NY, després de 8h de viatge i 6 hores de diferència horaria...era el que tocava!!!

Recomanacions d'on anar a menjar, no ens en faltaven...les millors hamburgueses al CORNER BISTRO, jo m'ho imaginava diferent...però autèntic...bé molt americà...i en plats i coberts de plàstic (cutre del quinze!)...ara l'hamburguesa molt bona!!!! Feina tenia per que m'hi capigués tota a dins la boca!!!


No ens va faltar un coreà a little korea...PHO... uns rotllets per començar...

Noodels de gambes, sort que els vaig demanar poc picant!!!

I pollastre...

Anar a menjar a Little Italy...aquí va ser molt divertit, buscar una terrassa i aprofitar el bo que feia, era fàcil...només calia trobar una taula buida...això que els RRPP de cada restaurant pretenien que entressim al seu, i es dirigien a nosaltres directament en castellà...L'escollit el SPQR... Raviolis de formatge:

I lassanya:


UN restaurant japonés, també recomenat, gràcies Sívia!!!! el MARUMI, fins i tot ens havíen recomenat el sushi de toro, però malauradament no va ser possible, ara, el que vem menjar boníssim!!!!
Sopa miso:

Tempura de verdures i gambes

I sashimi, d'aquí i amb retard he aprés que el verat és diu mackerel, i això que jo em pensava que el mackerel era el rap...quan el rap és el monkfish...quan ho vaig llegir hi vaig caure!!! Ara el que no sé és: yellow tale?????

Tot i estar tot boníssim, d'aquest restaurant en vaig sortir disgustada, a l'hora de pagar, sempre has de deixar propina...doncs una nipona va sortir darrera nostre reclamant-nos més propina...vaig al.lucinar...i sentir ràbia de no parlar anglès correctament per justificar-li els 5$ que li havíem deixat...tot es va acabar deixant 5$ més...Una més per explicar!!!
El darrer dia, una hamburguesa a l'Smith, el bar que teníem davant de l'hotel i que cada dia ens va oferir un concert de música en directe!!!

Vem menjar més coses...queden als pendents... En resum vem menjar molt bé, a diferents llocs i per diferents preus.... genial!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...