dissabte, 7 d’abril de 2012

Lluç sobre ceba caramelitzada al PEDRO XIMENEZ

Tinc problemes...je je je amb l'Internet...el que fa més pal d'un canvi de companyia, és el temps que estaràs abans puguis connectar-te de nou. Llavors apareixen els dubtes, hauré fet bé? Evidentment sempre que la butxaca ho noti...que tampoc ho notaré ara, doncs m'arribaran dues factures, la nova i la vella...per tant fins al mes de maig...no ho sabré...Mal de caps inútils...
 Dies de festa, sense fer res en especial però fent moltes coses...vaig començar dijous...L'Orangette ens va convidar a fer un tomb per Xerès...pensava que un paio "xeressanu" ens faria la cata...t'imagines? Hagués estat molt divertit, tenen aquell parlar...però no, la presentació ens la va fer l'Òscar, el comercial a Catalunya, i he de dir que era un paio empeltat de Xerès...entravem al món de les Bodegues Gonzalez-Byass . Ens va explicar tot el procediment de com fan el seu xerès...completament nou per nosaltres, explicat tan clar...que per moments et transportava a Xerès sota la calor intensa...tot estenent els grans de raïm al sol...
 En vem tastar 4, com sempre començant pel més suau...De la varietat PALOMINO...dos, l'AMONTILLADO i el PALO CORTADO, i de la varietat PEDRO XIMENEZ dos més SOLERA i NECTAR....no estem acostumats a aquests tipus de vins, d'aperitiu o de postre, tot i que ells els poden veure durant tot un àpat, t'imaginaves els maridatges que anava proposant...i ens va confessar que tal i com aquí pots veure't una botella de vi sencera, alà en faran una o dues copes...són forts, perduren en boca i l'omplen tota...amb una olor intensa, de pansa, figa, i no tenen cap sensació d'alcohol, sobretot els de PEDRO XIMENEZ. A mi em va encantar l'Amontillado, pot ser per que no estic gens acostumada...i quan vas a una cata sempre estàs obert i receptiu...i tot allò que eduqui el nostre paladar és bo d'apendre.
 De fet, el NECTAR va venir cap a casa, a un preu molt recomanable. Estant allà ja m'imaginava el què faria, faltava trobarl'acompanyant ideal, em passaven pel cap carns, però jo no sóc de carns...una volta pel mercat va fer que em decidís pel lluç. A casa ens agrada el lluç, en compres mig, depén del tamany uns 5 bon talls i mig cap (que sempre va bé per fer un caldo de fons de congelador!!!) fresc, i a preu de ganga, doncs veníen dies de festa i allà s'hagués quedat, va ser l'acompanyament ideal.
 Dues cebes i un porro, una cassola, una mica d'oli i foc lent...per fer una ceba caramelitzada al NECTAR...la ceba es va fer sola, de tant en tant una remenada, i una mica d'aigua, sense sal ni sicre,...uns quaranta minuts ben bons...quan la ceba ja estava fosqueta (el porro no tant) un gotet petit de NECTAR...quina flaire...
 El lluç, a darrer moment...en una paella molt calenta i sobre paper de forn, dues gotes d'oli i quasi volta i volta...
 Per la presentació, separem els medallons de lluç sobre la ceba caramelitzada al Pedro Ximénez....

Què bo!!!!
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...