M'encanta fer de turista per BCN, sempre ho he dit, i ara, així m'hi sento...la noia de comarques es desplaça a la capital, amb una il.lusió boja...què bonica és Barcelona!!!
Sopar amb la Mar com el darrer cop que anavem a sopar, la Mar és va encarregar de fer la tria, entre diversos es va decidir pel GRESCA al C/Provença, un espai acollidor amb no masses taules, de línees modernes i decorat amb un gust exquisit (ara bé si no t'agraden les parets blanques amb tocs negres...no us agradarà)....vaig comentar que al marxar faríem la foto del lloc, però...missing! (com la nostra gaudint del sopar...no ens hem vem fer cap...per sort ho arreglarem al proper, je je je!)
I com vem gaudir del sopar...compartir històries mil, envoltades per deliciosos plats...crec que és una de les petites coses que mé m'agrada, i si a més rius i se't passa el temps volant...èxit assegurat! Feia temps que no treia tantes idees per copiar en propers plats, i el cert és que algun ja estava al meu cap abans, i per això el vaig demanar (les vieires!!!)
Som-hi doncs...
No vem fer el menú degustació, però hi és, es tractava de nou plats i ni a la Mar ni a mi ens venia de gust menjar tant per sopar...així que un menú dels de sempre, 2 plats i postre, i per acompanyar un bon vinet!
De primer ens van oferir unes torradetes de parmesà i "pimentón", uns crakers deliciosos per anar obrint boca i brindar amb la primera copa de vi per la nostra retrovada!
El segon aperitiu, va ser una delícia...per intentar fer a casa! Bola de gambes farcida de verdures al sake...brutal!!!
De primers jo em vaig enamorar d'aquesta amanida de carxofes, pernil, escalivats i olivada...de veritat una amanida fàntastica:
La Mar es va demanar un foigras escabetxat, una cosa que no havia tastat mai, i sorprenent el gust:
De segon unes vieires amb gambeta fregida i macadamia, que...de tots és el plat amb que em quedo, excel.lent:
I l'altre segon, un suquet de peix de roca...a mi les vieires em teníen eclipsada!!!...però molt tendre!
En els postres, un típic postre de xocolata amb nata àcida...
I, un altre plat nominat, la coca de Roquefort amb poma i litxi....aquí la Mar s'havia informat en la tria!!! Sens dubte fantànstica!!!
Per beure, un vinet blanc sec:
Una molt bona tria!!!
Per acabar el sopar vem anar a fer una visita al MILANO, la darrera vegada estaven tancant i no ens van deixar entrar!!! ...Un parell de "gintoniets" i cap a casa...
Nit per Barcelona, gaudint d'una bonica ciutat amb una gran persona! Jo personalmet, vaig xalar!!!
Mai havia escoltat la "Banda Municipal del Polo Norte" però aquesta, amb el seu permís, ens la dediquem!!!
Ja estem preparant el proper destí!!! ...ves que no caigui un restaurant de Reus!!!!
Aquest és un dels meus preferits... Al vespre només he estat un cop, però al migdia tenen un menú de 19€ (sense begudes) que val molt la pena. I com em cau a prop d'on treballa el meu fill, ens va de conya per dinar de luxe...
ResponEliminaSempre es fantasic trobar-se amb amics, però quan xales tant es una passada!!
ResponEliminaNo puedo dejar de comentar esta entrada.
ResponEliminaPrincipalmente por el buen rollo y simpatía que desprendéis tanto la Mar como tú. Vaya dúo...
Y donde estén unas buenas vieiras con este Albariño, ahí tiene que estar la galega reina del cor del starbase-decuina.
Queda anotado el Gresca para probar estos platos.
Una abraçada,
Cris.
Por cierto, una seguidora de los 'Poleros' y nuestros 20 años, oh oh oh.
Em quedo amb l'amanida i el peixet...però no li faria cap lleig a res del que ens presentes...(només el foie que no m'agrada gaire).El millor del sopar,però està clar que va ser la companyia,eh? una abraçada!
ResponEliminaEi! Gran nit! M'agrada que s'estigui convertit en un costum, això d'anar a sopar... la següent, a Reus!
ResponEliminaCaram com us cuideu... Guiades per la Mar, segur que vau triar molt bé ;)
ResponEliminaLa cuina de Rafa Peña es tremenda. Jo en sóc molt admirador i el Gresca és molt i molt recomanable.
ResponEliminaUna gran elecció per a enmarcar una nit d'amistat.
Ens encanten les cròniques M&M (Mar&Marta), aquest restaurant el tenim a la llista del súper pendents, quan hi anem farem la mateixa ruta que vosaltres Gresca i Milano!!
ResponEliminaPetons a les dues reines del mambo!
Caram quin soparot!!! Això sí que és aprofitar bé el temps!!! M'agraden molt les teues cròniques gastronòmiques. Sort que mirar no engreixa!!!
ResponEliminaEl restaurant Gresca esta mol be i es menja de meravella, segur que ho bau passar de “conya” per lo que desprèn el post, la coca de rocafort es un clàssic i esta mortal.
ResponEliminaPetons