Crema de nyàmeres

De la meva estada a Londres vaig descobrir molts vegetals que ni sabia que exístien entre ells les "Jerusalem artichoke" que ni tan sols sabia com es deien en català! Ara si ho sé, són nyàmeres i en castellà es coneixen com a tupinambo...d'aspecte aquest:
I de gust....és molt semblant a una carxofa però amb textura de patata...dissabte en vaig trovar a la Boqueria, i dimarts el meu proveïdor de verdures a Reus, el Pere, me'n va aconseguir (m'atreviria que bastant més econòmiques a comarques!)
Començo per la darrera cosa que he fet amb elles, una crema de nyàmeres:

300gr de nyàmeres
1 ceba de figueres
Oli, sal i pebre
400 ml d'aigua
Xips de nyàmeres
Ceba fregida per decorar

En una cassola sofregir la ceba, quan està sofregida i afegim les nyàmeres pelades, i a trossos i deixem que es sofregeixin uns deu minuts.
Passat el temps afegir l'aigua calenta i deixar bullir uns 40 minuts. Triturar-ho bé amb el turmix. Rectificar de sal i pebre

Pels xips de nyàmeres

Tallar ben finet i posar al forn amb un raig d'oli fins que canviin el color, un cop llest treure del forn i posar pel damunt.

I al final afegir la ceba fregida:




Bon profit!!
També les podeu veure aquí, o aquí les comprava...Londres una gran ciutat amb uns grans barris!!!



14 comentaris

  1. I les conreenn per ací? O les exporten d'Anglaterra?
    Pareix molt original, la veritat. A partir d'ara guaitaré pel mercat vejam si en trobe i faig aquesta crema teua!

    Quina enveja... jo també vull viatjar! ;P

    ResponSuprimeix
  2. Hola bonica nostra, sempre ens ensenyes un munt de coses i productes que desconeixíem del tot. Nyàmeres, quin nom més musical, i m'encanta això de gust de carxofa amb textura de patata, segur que és boníssim.
    Amiga, sigues mooooolt feliç!! ;-)

    ResponSuprimeix
  3. Marta, ets una dona ben internacional amb aquests ingredientes tan poc corrents que ens tens acostumats a les teves receptes. Home, bona pinta te la sopa, veritat?
    Petons..

    ResponSuprimeix
  4. Jo vaig menjar una crema de nyàmeres al restaurant Osmosis i em va encantar el seu gust i textura. Les nyàmeres es tornen a conrear a Catalunya.
    Salut,
    Pepin

    ResponSuprimeix
  5. No tenia ni ieda que en castellà es diguessin tupinambo!!! Quin nom més estrany, oi?
    Aquesta crema ben calenta aquests dies ve molt de gust... i amb el gust especial de les nyàmeres ha de ser deliciosa i soprenent.

    ResponSuprimeix
  6. Quin fart de treballar que es fa el Pere perquè ens puguis il·lustrar amb aquestes receptes tan bones! Quan vulguis passo amb el tuper i en faig el tast! jejej

    PTNTs
    Dolça

    ResponSuprimeix
  7. Hola, sempre s'aprenen coses noves,la sopeta te nolt bona pinta.
    petons

    ResponSuprimeix
  8. Hola marta !!!
    Jo ho havia vist això...però no sàvia que és feia ni quin gust tenia...ara ja ho se...moltes gracies maca...

    ResponSuprimeix
  9. Martona, wapa!!
    Les he vist, però mai he sabut que eren. Han d'estar bones.
    Una abraçada, bonica.

    ResponSuprimeix
  10. Jo les vaig provar una vegada en una fira de menjar que van fer aquí a Sant Feliu, les vaig trobar boníssimes però no he aconseguit trobar-ne mai més.....a veure si un dia que vagi a Barcelona vaig a la Boqueria i en compro.

    ResponSuprimeix
  11. Marta, fa un munt de dies que ni et visito ni et vec!!

    Doncs no m'atranya que a comarques siguin + economiques pq aquí vivim molt bé!! jejejeje ho no?

    Ara es temps de cremes i a casa entrennnnn i si no porten patata, escalfen i no engreixen que això va de conya.

    Una abraçada i a veure si anem juntes algun curs de Bcn!

    ResponSuprimeix
  12. Marta, aquestes carxofes o nyàmeres les desconeixia, però ha de ser ben bona aqueta crema!
    Petons!

    ResponSuprimeix
  13. Marta , mai les he probat en crema i segur que és boníssima, avui he passat pel pere i n´he comprat, a veure que en puc fer, ja en parlarem.
    petonets i passa-ho molt be

    ResponSuprimeix
  14. Hola, he arribat aquí per casualitat. I la veritat es que les nyàmeres es menjaven a casa meva qua era petit, però no en crema sinó "envinagrades", les preparava la meva mare...

    ResponSuprimeix