CREMA CATALANA
He fet la meitat de la recepta:
500 ml de llet sencera
40 gr de maicena (midó de blat, d'arròs o de moresc)
80 o 100 gr de rovell (uns 4 o 5 rovells depèn del tipus d'ou que feu servir)
100 gr de sucre blanc
Pela de llimona
Branca de canyella
Més sucre per cremar.
D'un dia per l'altre, posem la llet en el cassó que farem la crema, pesem la llet i deixem tota la nit la branca de canyella i la pela de la llimona.
Al dia següent, separem una mica de llet per dissoldre el midó de blat, i posem a escalfar la llet, a foc baix, que la controlem. En un bol on tenim els rovells separats, batrem el sucre i la llet amb el midó dissolt. És l'únic moment que batrem, per què el sucre crema els rovells, i no volem incorporar aire a la nostra crema.
Quan la llet bull, la tirem sobre els rovells d'ous (sucre i midó). Posem un colador al mateix cassó i colem total la mescla, per si hi hagués ou massa cuit o midó que no s'ha dissolt, i la pela de la llimona i la branca de la canyella també quedaran allà.
No parem de remenar, a foc baix, i quan comença a agafar espessor, pugem el foc. Quan inicia a bullir, retirem del foc i posem dins les terrines e fang.
Deixem refredar i en el moment de servir posem el sucre per sobre i cremem. Al gust! Hi ha qui la prefereix sense cremar, o una mica o moooolt cremada.
Però si no us les heu de menjar en aquell moment no les cremeu, que us quedarà el sucre tou per sobre.
I ja tenim un plat per a una celebració, a casa el DIA DEL PARE, en d'altres cases també Sant Josep, una tradició que no hem de perdre!
Una altra recepta de la llista de pendents: FETA!!
TIP: Fer servir una cassola alta, per quan la llet bulli no surti per dalt.
TIP: Colar per evitar grumolls
TIP: si feu la infusió de la llimona i la canyella d'un dia per l'altre és més aromàtic
TIP: si l'acompanyeu de CARQUINYOLIS ja et mores de plaer!
Si us agrada, deixeu-me un comentari! Jo us ho agraïré!
I si has arribat fins aquí, us desitjo una bona setmana, jo avui mateix començo a fer mones!
Si m'animo la penjo, vols??
Gràcies
Unes postres que no s’han de perdre!
ResponEliminaMolt bones Marta.
A casa amb carquinyolis o amb vanos de neula 😉
Bones mones!
Ptnts
Glòria