Macarrons plantats!!

El Pol té molts plats preferits, potser el primer és la truita... li encanta! Quan no té gana o sap que el què hi ha no li agrada ell sempre demana truita! La sopa, el pollastre arrebossat, els macarrons i els fideus a la cassola...són d'altres plats que també li encanten i es posa content quan en fem. 

Portem dos caps de setmana que els diumenges ens hem quedat a casa per que plovia... Quedar-se a casa amb un petit tot el dia, dóna per molt... el Pol sempre em vol ajudar a la cuina, no sé si li agrada posar-se el davantal, o si li agrada enfilar-se a la cadira  o putinejar per sobre el marbre o tot plegat...la qüestió és que m'ajuda. Fa dos diumenges vam fer macarrons plantats per dinar! 

Necessitem (per tres)

200 grs de Rigattone (macarrons una mica més amples que els normals)
100 gr de carn de poltre triturada
Salsa de tomàquet
Una mica d'orenga 
Formatge ratllat

He fet servir dos motlles dels que s'obren.

Preparem una salsa de tomàquet, escaldem els tomàquets, així els hi traiem la pell més fàcilment. Els ratllem i els posem sobre una paella amb un bon raig d'oli, un pols de sal i un pols de sucre. Anem remenant i si cal li afegim una mica d'aigua. A mitja cocció li posem la carn picada de poltre. 
Quan està cuita la carn, afegim un pols de orenga al gust.

Bullim els rigattone segons les instruccions del fabricant. Quedaran al dente.

Agafem els motlles, posem salsa al fons i col·loquem els macarrons en posició vertical fins a omplir el motlle. Fem el mateix amb el segon motlle. 
Després per sobre hi posem més salsa i formatge ratllat per sobre.
Gratinem al forn!!

Traiem el motlle i a menjar!!! 



Bon profit!!!
El Pol va estar molt content de menjar-se els macarrons plantats!! ;)

Mousse de Vermut Miró!

El cap de setmana del 17 de Setembre van fer el primer Expo Vermut Reus, una fira per endinsar-nos una mica en aquest món. La Glòria i jo allà!!

A mi el vermut no m'agradava. Tenia aquella imatge del meu avi al casal del poble i dient-me nena vols tastar això, i em donava un got que feia una olor forta que no m'agradava i marxava corrents, ell reia!!! 
Allò que em donava era vermut de poble, de la bota (no sé si de la terra Alta o del Priorat...però de dins la bota i servit amb sifó!)

No he entrat en el món del vermut fins bastant més tard... potser fa uns set anys, d'anar a fer l'aperitiu i tastar el vermut ( que no el Martini que tampoc m'agrada!!!) i descobrir el Miró, l'Yzaguirre i  més endavant n'he tastat molts d'altres...

Sempre amb gel, oliva si pot ser i TARONJA!!! (mai llimona!!!) Aperitiu ideal!

El vermut l'he anant incorporant en receptes, ideals per els sofregits...i en definitiva, a casa sempre n'hi ha. 

Vam anar a una taula rodona sobre el món del vermut, François Monti, Carles Prats, en Josep Sucarrats, en Xiscu Alberti i Manel Marqués, entesos i bebedors de vermut ens van fer la xerrada... 
Em vaig quedar amb unes paraules que va comentar en Carles Prats, incorporar el vermut no només a l'hora de l'aperitiu si nó també en els postres... 

D'aquí n'ha sortit aquest postre, mousse de vermut Miró:

1 sifó i una carrega de gas
200 gr de mascarpone
2 gr d'aga-agar
100 ml de vermut miró
2 cullerades de sucre glaç

En un cassó desfem l'agar-agar amb  ml de vermut, quan està desfet l'incorporem a la resta de vermut. Desfem les dues cullerades de sucre dins el vermut. Dins el got mesclador afegim el mascarpone i el vermut (amb l'agar-agar i el sucre) tanquem el sifó. Remenem i deixem a la nevera un parell d'hores bones. 
En el moment de servir hi posem una carrega de gas i servim...

El proper cop, posaré una mica de taronja per decorar...



A l'EXPOVERMUT es van poder tastar molts vermuts... i quants ens queden per a conèixer...

"Vermuts Miró, De Muller, Iris, Yzaguirre, Cori, Olave, Cinzano, Mercadal, Medvsa, Martini, Padró, Myrrha, Mascaró-Siset, Espinaler, Glass Pack, La Taverna, Sistaré, La Tipo Food, Zarro, Dos Deus, Fontalia, Montseta, L´Indià, Bericchó, La Cuesta, Bombas i Lagartos de La Hora del Vermut, Fabrica del Vermutillo, Pepito Bravo, Tarrauto´s, Food Truck by Cor de Bou, Bandarra, Murcarols, Can Calet, Escurís, Signo, Patates Laurie, Patronat de Turisme"

Eneko Atxa: Rovell d'ou tofonat! Cooking the chef!

Comencem l'octubre amb recepta del Cooking de Chef, a principis de Setembre ens van dir que era l'Eneko Atxa, cuiner jove i basc! Després de la repesca d'estiu ja hem van dir que venien fortes...i si, déu ni do amb l'Eneko!!! De ganes no me'n faltaven... però una cosa és el que veus i l'altre el que fas i l'altre cosa és el que surt!

Setembre, un mes bastant complicat, i com que ho sabia quasi vaig decidir la recepta el primer dia ( o el segon!!!) Coneixia el xef, havia vist un reportatge del seu restaurant i sabia com cuinava, vaig pensar, feina...i al veure la recepta que vaig triar no vaig mirar res més, durant el mes i veient que no feia res, n'havia mirat d'altres i... quasi que no publico...

La recepta de la discòrdia és el Rovell d'ou tofonat... al final versionada!!!!
He de dir que ara tinc la necessitat de tastar la recepta del xef, doncs si la meva estava bona... la seva com deu estar!!!

Les esferificacions és un tema que tinc pendent, ja tinc el kit per esferificar, però no he trobat el moment! Aquesta recepta sembla que hagis d'esferificar..però al fina al no!
La recepta de l'Eneko Atxa:

Rovell: Necessitem un rovell d'ou fresc de producció ecològica. Amb aquest producte cap problema, a casa gastem ous de gallina d'un conegut. 
Separem el rovell de la clara i el mantenim amb aigua.

Caldo: Aquí és on  he versionat, ell fa servir  48 ml d'aigua de tòfona negre i espesant (midó de moresc)
Jo vaig fer servir caldo de pollastre que vaig aromatitzar amb tòfona negra de cal Sosa ( i no vaig posar cap espesant, hagués pogut posar maizena, però no hi vaig caure). La qüestió que em va quedar líquid, i el resultat un pèl diferent.

Per muntar el plat, agafem els rovells amb cura de l'aigua, les escorrem, posem sobre la cullera de servir, punxem amb un punxó i amb una xeringa traiem un 25% de rovell. Amb una altra xeringa hi posem el caldo de tòfona bullint. Decorem amb escames de sal i tòfona ratllada.

Jo per muntar el plat vaig fer servir 3 rovells d'ou, i al final, el resultat no va tenir res a veure, fins i tot he estat a punt de no publicar-la, però...estava bo. 
El darrer rovell d'ou que va quedar sencer, vaig fer un forat amb un punxó, vaig treure amb una xeringa alguna cosa  més del 25% de rovell, amb una altre xeringa plena del caldo bullint de tòfona. De manera que al omplir-lo va coure el rovell. I pel damunt vaig fer servir una mica més d'aroma de tòfona.

Una mossegada de tòfona en boca!




No us perdeu aquest link, i veure-ho el mestre explicant la recepta,... fàcil...

Bon profit!

Si les voleu veure totes, punxeu aquí!