50 anys...només es fan un cop a la vida!!!

Dissabte a primera hora de la tarda, ens varem trobar la Glòria, la Núria, en JJ, en Sergi i jo a la cuina de la Montse...li feiem una festa sorpresa, ella evidentment no hi era, malgrat se'n moria de ganes...doncs va ser la festa dels seu aniversari...i ella sabia que li organitzavem quelcom...però no en sabia res!!!

Fer-ne 50...fiu...tota una proesa!!! Quan la Núria, la seva filla, em va trucar...ja varem començar a posar la llenya al foc...el regal, les probes que hauria de fer per aconseguir el regal, el menú, el pastís (aquí ho teniem fàcil...és una xoco-addicta!)...convidar als amics i fer que 35 persones ens reuníssim per fer-la passar una vetllada inovidable...crec que entre tots ho vem aconseguir...

A mi em va tocar la part del menjar...no sé per què...potser per que tinc un blog de cuina???...no sé, la qüestió que entre la Glòria, la Núria i jo ho varem maquinar tot...després d'aquesta aventura ja ens veiem en cor de muntar un catering com déu mana...fora conyes...personalment sort en vaig tenir d'elles i d'en Joan Jaume per poder dur-ho tot a terme...i des d'aquí els hi dono les gràcies...

Som-hi...després de l'arribada de la Montse a la Festa i tot el tema de les probes...vem obsequiar a tots els assistents amb el menu que degustaríen aquella nit de dissabte...



Us presentaré tots els plats que vem elaborar, trets de blogs de cuina, de llibres de cuina, del boca orella i...els vem versionar de la nostra manera:

Amanida de meló amb gambes i surimi, acompanyat d'una salsa rosa (que cadascú es posava al seu gust)

Formatge d'Idiázabal amb codonyat de l'àvia (la meva!!!)...

Brotxeta de cherry amb seitó i formatge :

Torradeta de tàrtar de salmó...

Cassoleta de faves baby amb pernil:

Gotet de brandada de bacallà, tomàquet i pebrot del piquillo....

Brotxeta de gamba dolça (amb mel, soja i mirin!!!)...

Cullereta de pop a la gallega...
La típica llesca de pa amb xoriço picant...

Unes olives farcides d'anxova...

Gotets de gaspatxo i...gotets de sindria amb cirera...



Pizzes d'espardenya feta a les brases amb anxova...




I de postre un excel.lent pastís de xocolata de varies textures de cal Marc...

Uns frapés van acabar amb la vetllada culinària, per donar pas al ball, cava i copes varies....

I el cansament va acabar amb tots excepte amb la Montse...que seguia encomanant el seu somriure, malgrat l'hora...

Montse espero que gaudissis d'aquests 50...gràcies a tu i a tota la teva familia!!!
Un petó

8 comentaris

Roser ha dit...

Segur que la teva amiga va quedar encantanda amb aquest menú!! ufff no perdonaria ni un aperitiu!! quina pinta..!!! Ja m'agradaria tenir una amiga que em preparés tot això...petons!!

mercè ha dit...

Quin àpat més complet!, vau fer el millor regal que es pot oferir: dedicació, temps, bon gust i il.lusió. Quina alegría celebrar així els 50!. A reveure.

GEMMA ha dit...

Fa tot un goix tremendo!!!!!
Jo tinc el record amb una festa de 50 anys d'un amicer 50 persones amb el meu marit operat d'urgencies feia dos dies.
La veritat es que es una feinada pero una alegria que es conti amb tu per fer aquestes coses,no?
petonets.

starbase ha dit...

Els gotets molen molt i fan una patxoca fantàstica. Tot molt bó, però els gotets m'han enamorat :)

Miquel ha dit...

No te quejes que solo montamos sarao en Barna, este que nos presentas ademas de una buena causa es digno de unas personas llenas de humanidad y generosidad un ejemplo claro de ilusion por mintar la fiesta y estos manjares asi lo demuestran,pues nada que me gustan todas las delicatesen.Felicidades a Montse y a todos por el dia feliz que pasateis
peto
miquel

Dolça ha dit...

Jo també em dic Glòria i se m'acosta la xifra màgica... també em faràs una festa "sorpresa " com aquesta?????

PTNTS
Dolça

Fem un mos ha dit...

50 anys es més de mixa vida, i lo millor complir-los, i un senyor àpat per celebrarlos.
Molts petons

josep ha dit...

Deu n'hi do com us vàreu lluir!
No se amb que em quedaria perquè cada plat que anava veient em semblava magnífic. Això son bones amigues, si senyora, que 50 anys no es fan cada dia.
Una abraçada