Del 11 al 27 de Febrer s'han celebrat a Cambrils les 7es jornades de la Galera, amb un munt d'activitats i restaurants que fan menús amb galeres. Com sempre, diem que hi anirem, però per una cosa o una altre no hi anem!!! Aquest any amb les companyes de feina vem dir d'anar-hi, i diumenge 27 de Febrer, amb un dia de sol però fred cap a Cambrils a degustar les galeres al port de Cambrils...fideus amb galeres segons la recepta tradicional d'abordo de la Confraria de Pescadors de Cambrils i degustació d'arròs amb canana segons la recepta dels pescadors de la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita...
A les onze van començar a vendre tiquets, un plat amb arròs i fideus i una copa de cava, vermut o aigua per 3€...quan erem a la cua, ja ens van dir que els fideus s'havíen acabat, per tant sols arròs...però ni així! Van fer curt amb les 1000 racions preparades, i jo no sé si per culpa del vent que bufava no en van fer més o si no ho tenien previst...ens vem quedar amb la bona olor que feia...
I...un altre any sense tastar-les!!!
La qüestió és que va quedar pendent menjar galeres, i...cap a comprar galeres, el dia que vaig anar al mercat no ni havia de fresques, però vaig trobar-ne de congelades, un kg de galeres a 6€ (tot i que d'altres vegades les havia vist a 5€)...una safata cap a casa, per fer-ne una crema...
Necessitem
1kg de galeres
2 cebes de Figueres
1 dent d'all
Tomàquet
Sal i pebre
Aigua
1 got de vi blanc
En una cassola amb oli, sofregim les galeres, un cop descongelades, quan agafen color les treiem i en reservem unes per la decoració del plat. En el mateix oli, i posem la ceba tallada petita i l'all, i deixem que es faci, hi afegim el tomàquet, jo aquest cop vaig fer servir concentrat de tomàquet, típic italià, que té un gust diferent...m'agrada! I quan està llest i afegim les galeres i el got de vi, i deixem que s'evapori. En un altre cassó hi tindrem escalfant l'aigua, i quan bulli l'afegim a la cassola de les galeres. Ho deixem coure 20 minuts, i amitja cocció hi posem sal i pebre blanc. Passats els 20 min, ho triturem i pasem pel xinès.
A emplatar i a menjar:
La crema va sortir boníssima, però la galera, quan la menjaves es notava que era congelada, el proper cop ja ho decoraré amb gambes o escamarlans o ...qualsevol altre cosa!
Bon profit
La galera és la gran desconeguda, però que bona que és, a nosaltres ens agrada molt en un sofregit de ceba i tomàquet, llàstima de les punxes, encara que en Joan diu que es que no les se menjar. Petons
ResponEliminaTot i les galeres congelades, aquesta
ResponEliminacrema havia de ser ben bona. A veure si la propera encara es millor!
Mmmmm.que bona la cremeta, i ara ve de gust que ha tornat la fresca,jo l´any passat vaig ser-hi i tot i que hi ha molta festa t´he de dir que els fideus ( que dá rròs no en vaig veure ) no eren res de l´altre món , a risc de que algú em llegeixi, ni tan sols d´aquest però la festa està molt be i hi hagués tornat si no hagués estat per un impediment d´última hora.
ResponEliminaUna abraçada i jo també he trobat estrany que avui al mercat només hi hagués galera congelada, per cert molt maques però d´on son?no ho he vist.
petons
EI guapetona,
ResponEliminacom la crema de galera cap! com a molt crancs i galeres... a mi m'agrada el gust potent que donen a la crema!
PTNTS
Dolça
Doncs jo no n'he menjat mai, i aquesta me l'apunto!!!
ResponEliminaLes galeres m'encanten però no en compro sovint perquè em deixen la boca feta pols!!! I es que m'agrada tant escurant-les!!!!
No les vau tastar, però amb l'olor a vegades un ja en té prou, si més no per tenir-ne un bon record!
Un petó
Umm, que bones les galeres!!, que bona aquesta crema, me l'apunto!!Teniu raó no n'he vist al Mercat aquesta setmana.
ResponEliminaLa galera em recorda a quan jo era petita, la meva mare les feia fregides hi eren molt i molt bones, ara bé, havies de saber-les menjar, però són exquisides.
petons.
Quina ràbia fer cua i quedar-se sense... sort que et vas treure l'espina clavada amb aquest guisat tan bo! ;)
ResponEliminaQuan trobo galeres barates al mercat sempre en poso unes quantes al cistell, trobo que fan un brou al.lucinant!!
ResponEliminaJa les tastarè en crema també :)
Marta!
ResponEliminaA Vinaròs les jornades de la galera són ara! Mira-t'ho, si et venen de gust! jejeje
Jo estic d'acord en què és una de les grans desconegudes i espero que ho continue sent: sinó, els preus es posaran pels núvols i ja vueràs!!!
Interessant, aquesta crema... haurem d'explorar-la...
Salut!
ya las empleo cuando hay, siempre para hacer fumet pero la proxima vez probare con tu receta
ResponEliminapeto
miquel
Quina mala sort amb les galeres de Cambrils!!!! Menys mal que aquesta cremeta us deuria treure el mal sabor de boca. Té una pinta estupenda! Millor que els dideus, segur!
ResponEliminaPetons!
La Taula d'en Bernat
Quina recepta més bona!!! A mi les galeres m'encanten. Però ara, les fresques, tenen uns preus prohibitius. De petit recorde que eren molt barates, o això deia ma mare. Ella feia un arrosset amb brou de galeres i gambes que era una delícia.
ResponEliminaLa teua crema me l'apunte a pendents per a quan trobe unes bones galeres congelades o unes de fresques a un preu assumible.
Salutacions