Caldereta de llamàntol.....

Ja hem canviat l'any, hem deixat enrera els àpats dels Nadals i la ressaca de les festes...malgrat tot quan hi ha coses per celebrar que bé senta un bon àpat!!! Amb els meus pares fa uns anys varem anar de vacances a Menorca, i sempre recordem que no vem menjar aquella Caldreta de llagosta a Fornells...avui veníen a sopar i els he volgut sorprendre amb una caldereta de llamàntol...i tots hem disfrutat molt...

És llarg de preparar però no pas complicat...comencem?

Necessitem per a 5 persones:
2 llamàntols vius
2 porros
2 cebes
1 tomàquet pel brou
2 grans d'all escalivats
julivert
1 pot de tomàquet fregida de l'àvia
4 patates grans
500 gr d'almejes
Atmetlles torrades
Vi blanc
Brou de peix

Primer fer el brou de peix, amb mig quilo de pelut i mig quilo de galeres i crancs, 1 ceba sencera, un tomàquet sencer i uns fulls de julivert, un pols de sal i tot cobert d'aigua, quan ha començat a bullir ho he deixat 20 minuts, llavors l'he triturat tot a la thermomix, ha quedat un brou perfecte.
En una cassola gran posar força oli, quan està calent possar-hi els llamàntols vius i tapar, deixar que es facin i es tornin vermells. Un cop estan fets els retirem. Pelem les patates i les tallem grosses, i en el mateix oli les sofregim fins que estan ben dorades, les retirem. Després hi posem els dos porros i la ceba tallats ben petits, si veiem que falta oli n'hi afegim i deixem que s'enrosseixin, afegir el pot de tomàquet fregit i el got de vi blanc i mig got d'aigua, remenem fins que s'evapora l'alcohol. Afegim les patates, i ho cobrim de brou. Deixem coure fins que les patates estiguin fetes. En una paella obrir les almejes, que abans les haurem tingut amb aigua i sal, per que deixin anar la sorra. Un cop obertes i quan les patates estan fetes les hi posem. Partirem el llamàntol a trossos i també l'afegim, junt amb la picada que l'haurem fet amb les atmetlles, els alls escalivats i el julivert. Ho deixem 5 minuts i a menjar. Ho hem acompanyat de vi blanc.





Estic contenta... tots hem gaudit d'aquest plat...i fins i tot el meu pare, que no li agraden massa els plats amb patata, crec que s'ha llepat els dits!!!
Un petonàs familia!

17 comentaris

Anna ha dit...

Mmmmm! Quina bona pinta. Nosaltres, de caldereta, només n'hem menjat a Menorca, però no m'he atrevit a fer-la a casa. A veure si m'hi animo. La teva recepta sembla a l'alçada de les millors calderetes fornellenques.

Petons!
La Taula d'en Bernat

Dolça ha dit...

Nena, quin luxe de recepta!!!
Jo si que n'he menjat de caldereta a Fornells i et diré que aquesta sembla que està a l'alçada d'aquella.

PTNTS
Dolça

Glòria ha dit...

Marta,

Quin respecte els llamàntols vius!. T'ho deixo per a tu això de cuinar la caldereta i jo ja portaré el vinet per acompanyar-la, d'acord?

starbase ha dit...

boníssim, tot i que jo si enganxo algún llamàntol el poso a parlar amb un arrosset. Es que no m'hi puc ressistir al arrosset de llamàntol :)

Cuinetes-Carme ha dit...

Quina caldereta més bona, un bon plat per tenir uns convidats de luxe.
Una abraçada.

La cuina vermella ha dit...

Estimada amiga, quin canvi de look més xulo que li has fet al Pa de nous, m'agrada i molt. Pel que fa a la recepta m'has fet venir la boca aigua, aquest juny estarem per ses illes i t'asseguro que en menjarem una a la teva salut.

F. Belmonte ha dit...

No me extraña que tu padre se haya chupado los dedos... Menudos platos haces!!! Felicidades

Anònim ha dit...

Ai, qui és pot resistir a una cladereta bona de llamàntol com aquesta!!? A mi em perd... i menjada al port de Fornells amb un vinet blanc fresquet... mmmm! Ai, que ja m'hi veig!!

tots a la cuina! ha dit...

I que bones són les calderetes menorquines!!!!! Aixxx.... qui pogués ser-hi ara mateix! Felicitats, te una pinta excel·lent.
Elisabet

Dolorss ha dit...

Marta, no en ha quedat oi que no?
Llàstima.. ara tindré de mirar de fer-la.
quina pinta!!!!

petons

xaro ha dit...

Ala Marta!!!!! Quin luxe de recepte!!!!! Els teus pares es debian llepar els dits....

Ptnts

Núria ha dit...

M'agrada el nou look i el plat que ens presentes....genial.
molts petons

La Quinta de Luculus ha dit...

No sé què serà... cada cop em deleix més aquest plat, i amb la teva recepta ja no tinc excusa per no preparar-ho a casa.
Un 10! d'entrada...
Mil petons bonica!

Fem un mos ha dit...

Aquesta caldereta fa una pinta, que ara mateix i posaria cullerada, no m’estranya que es llepessin els dits.
Petons

Francesc ha dit...

Quina caldereta més bona!!! Estic segur que et va eixir boníssima. Les fotos ho deixen ben clar. Me l'apunte per un dia d'aquestos. Salutacions

Marta ha dit...

Anna, atreveix-t'hi és un plat sencill de fer...
Dolça...jo calderetes a Reus amb llomàntols de Cambrils, je je je
Glòria...un vinet blanc per acompanyar...i els llomàntols vius, després poses la tapa i no els veus!!
Òscar...ja tens l'arróspenjat!
Carmeta...els papis i el germà petit s'han de cuidar, no?
Vermells, us agrada? feia temps que ho volia fer, em faltava l'empenta que fins que no vaig parlar amb un cuiner amb estrella no havia aparegut! i vacances d'estiu ja???
Paco, ya sabes tu andando y yo cocinando!
Sandra i Xavi, jo també m'hi veig a Menorca...aish!!!
Elisabet...ara mateix!!!
Dolors en va sobrar un plat, i el risotto va sortir moooolt bo!
Xaro, els papis sempre s'ho mengen tot...no com la filla!
Núria, pràcies ja convenia; i el plat vist i no vist!
Maragda...anima't surt molt bona!
Sión ja trigues en anar a buscar llomàntols...jo vaig pagar 9€la peça...
Francesc...segur que vosaltres en teniu la vostra versió!

Petotnets a tots

Miquel ha dit...

Marta
Acabo de entrar el tu blog y me gusta y este rissoto de bogabante esta delicioso,no me estraña que tu padre se chupe los dedos yo tambien
peto
miquel