Fesols de Santa Pau...cuits!

...passar per Santa Pau sembla que porta associat el comprar i si es pot, tastar els seus fesols... dit i fet, comprar i des d'aquí intentar cuinar-los...com sempre n'he fet la meva....

Vaig comprar mig quilo de fesols sempre et donen un escrit amb una recomenació de com coure'ls.... i com no, preguntar ...em van dir coses diferents....i no parlem dels temps...(bé gasten el mateix temps que la meva àvia: ja ho veuràs, t´ho demana la cassola, una estona llarga...)

Bé la qüestió és que han sortit molt bons, i en lloc de cullera...forquilla i gavinet!

He fet cas a la dependenta que me'ls va vendre, només els he rentat bé, amb força aigua...i així m'he estalviat el temps del remull ( un parell d'hores o bé tota una nit!).
Posar una cassola amb aigua abundant a escalfar, quan comenci a bullir tirar la sal i els fèsols, i deixar coure...a foc mig....(aquí també sorgíen discrepàncies entre el grau d'escalfor del foc i la duresa de l'aigua...com que cadascú coneix la duresa de l'aigua que disposa....triareu el punt just de cocció...)
Jo els vaig tenir una hora i mitja al foc, passada la primera hora he afegit aigua calenta, i això si l'olla tapada...un cop cuits, deixar reposar mitja hora amb l'aigua que s'han cuit.
I en aquest punt, un cop escorreguts i un raig d'oli ja es poden menjar.

Però si passem per una paella un porro tallat, amb poc oli i a foc lent quan comenci a agafar color li afegim bacon tallat petit...haurem reservat part de l'aigua de coure els fesols, i ara posem els fesols a la paella, que donguin uns quants tombs....
En un got d'aigua estovem dues fulles de gelatina, i en una mica d'aigua de la cocció que havíem reservat, desfem la gelatina i l'afegim a la paella.
Fins que s'absorveixi. Posar dins els motlles i a menjar:

Un pols de pebre acavat de moldre per damunt i:

Amb unes torradetes integrals:

I aquí tenim els fesols de Santa Pau, boníssims!
(el més complicat desmotllar-los!)
(ara ja són més fesols.......!)

8 comentaris

starbase ha dit...

Ja els tenim aquí! :).

Encara no hi he passat mai per Santa Pau i és una cosa que haig de sol.lucionar tard o d'hora.
Amb el porro han de quedar molt bons!

La cuina vermella ha dit...

Marta, quina preciositat de plat... penso que ens podries muntar una excursió a Santa Pau, què et sembla?

Glòria ha dit...

Això és creativitat!. Uns fesols de Santa Pau posats al dia, al costat dels tradicionals de tota la vida!.

Fins aviat

Anna ha dit...

Un plat ben tradicional presentat de forma ben innovadora. M'encanta!

Nota lingüística: que jo sàpiga són fesols i no fèsols, a no ser que els que vas comprar estiguin emparentats amb els pèsols.

Salutacions!

Gemma ha dit...

Caram, amb gelatina.... que original! A mi les mongetes seques no m'agraden gaire, però en canvi els fesols de Santa Pau sí, els trobo molt més fins, oi?

Maria ha dit...

Ai, que bonets semblen..Són tan fins de paladar, quin gust que dona menjar-los..

La Llibreta Viatgera ha dit...

Si senyora, m' agrada aquesta recepta!

Un petó! Beth

Mercè ha dit...

Marta, això són unes mongetes de Santa Pau a la moderna! :)
A Girona en diem mongetes, per nosaltres els fesols són una altra llegum (els que tenen l'ull negre). :p
Petons!