1 mes...

Ostres com passa el temps....no te n'adones... i ja fa quasi un mes...final d'estiu i principi de tardor han estat mogudets...i em creureu si us dic que de les darreres figues que em van regalar....no he cuinat...i això no vol dir que no hagi menjat...en absolut...però no en tenia ganes...............bé, sembla que volen tornar... i espero que aviat es manifestin...les idees comencen a brollar, estan allà.......


Directament del Japó van arrivar aquestes galetes, i el meu little brother me la va guardar per a mí, crec que va ser una indirecte per que deixés d'obrir les galetes del feisbuk...je je je:


Una galeta...de textura de magdalena...i a dins farcida de ....no sé...soja (???) ....no sé, possiblement ho debia dir a l'envoltori, però amb el japonès...no m'atreveixo!
Primera sorpresa va ser que era flonja...i la segona ...mossegar sense saber que hi pots trobar....s'em va fer estrany... sempre hi ha sabors per a descobrir....


Aquesta galeta no tenia missatge...com les del feisbuk...però des d'aquí us n'envio un:
"Feu tot el possible per que els vostres somnis es facin realitat, i malgrat les adversitats, mostreu el vostre millor somriure...serà tot més fàcil!"
(family un petó)

3 comentaris

  1. I la pregunta és: et van agradar les galetes??? si que ha de ser estrany fer una mossegada sense saber que et trobaras...jejeje!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  2. El temps passa volant...
    A la cuina s'hi ha d'entrar amb ganes, si no només et surten desastres, oi?
    A veure si aquesa galeta gegant et retorna les ganes de cuinar!

    ResponElimina
  3. Marta t' entenc perfectament, ànims, i esperem ben aviat les teves receptes!!

    Molt guay la bosseta amb la galeta ;)

    Un petó! beth

    ResponElimina