dimarts, 8 de setembre de 2009

Tagliatelle al Nero di Seppia....

Els àpats a Roma:...sens dubte vaig beure més que menjar...i va ser degut al CALDO que feia, de mitja estàvem a 35º amb un sol de justícia...que queia sobre els milers de turistes...sort de les fonts per tot arreu, i que funcionàven, rajava aigua fresca i boníssima...
De les típiques botiguetes per turistes ni havia moltíssimes, he de dir que les coses que podies comprar les troves perfectament aquí a botigues especialitzades, però de visita obligada:

En quant al menjar, aquí és on potser tinc moltes coses pendents, una Enoteca situada al Vicolo della Vaccarella i al restaurant que hi havia en aquella mateixa cantonada la Via delle Coppelle...(no vaig pendre nota de cap nom....) però l'ambient i els plats eren genials....
I el que potser a sobtat més: no vaig tastar la pasta, em van venir de gust altres coses....però un paquet va venir cap a Cambrils, junt amb un parell de trossos de formatge parmesà del Reggiano:
I per a fer els tagliatelle:
Un grapat de musclos
Un grapat de rossellones
1 porro
1 got de vi blanc
Aigua
Els tagliatelli
Orenga
Sal i pebre al gust
Primer posar les rossellones cobertes d'aigua i sal per que deixin anar la sorra.
Netejar els musclos i posar-los en una cassola fins que s'obrin.
Mentre saltejarem el porro que haurem tallat ben petit. Quan els musclos estan oberts els reservem. Posar les rossellones en una cassoleta petita i quan comencin a obrir-se afegir un raig de vi blanc. Quan estan obertes posar els musclos i les rossellones junt amb el porro.
Llavors ja tindrem una cassola amb aigua bullint amb sal, un pols d'orenga i una mica de pebre. Tirem el vi blanc restant amb el sofregit i els tagliatelles a la cassola, aquí dependrà dels gustos i de la duresa de l'aigua, segons els italians al dente...nosaltres dos minuts amb l'aigua escorrem i tirem amb el sofregit i deixem un minut més.
I a fer plats:
El toc final....parmesà ratllat pel damunt i a menjar!


I el vi...un blanc....allà un CORVO del 2008 de Sicilia...però aquí que tal un ILERCAVONIA de la Terra Alta del 2008...un vi que sorprèn al gust...però molt més al nas...
Segurament faré un Roma àpats 2!
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...