dilluns, 10 d’agost de 2009

Roast-Beef

Nostàlgia londinenca?..doncs no, no el vaig tastar pas el roast-beef!!!
Aquest ha vingut de Barcelona, la meva mare el va comprar a la carnissera de tota la vida, la Susanna, la qui per que jo mengés carn em preparava unes hamburgueses especials per a mí...

Primer cop que cuino roast-beef i ha estat elogiat...(que en saben de quedar bé!) ...jo l'he tastat, que ja es prou...però no sabria opinar...l'oloreta mentre es feia era molt bona...

Necessitem:

800gr de mitjana (estic segura que la Susanna ha triat una bona peça de carn de vedella per que em sortís bo!)
1/4 litre d'oli d'oliva
Herbes per a macerar
I necessitem 2 dies...
La tarda abans omplir de pebre negre la carn, sense por, després la posem en una plàtera amb l'oli i les herbes. Jo hi vaig posar farigola, pebre negre mòlt, i en grà, llavors de mostassa i sal grossa (no tenia llaurer).
I a la nevera, abans d'anar a dormir el vaig girar.
Al despertar-me el vaig tornar a girar, i l'he deixat fora de la nevera fins al moment de cuinar.
Pre-escalfar el forn a 250º
Treure la carn de l'oli i posar-la en una safata que pugui anar al forn. Posar la part amb més greix tocant a la safata. I al forn al segon nivell uns 25 minuts, passat el temps obrir el forn i girar-la uns 20 minuts més. He preferit treure-la del forn quan havíen passat 15 minuts.
Aquest és l'aspecte del roast-beef acabat de sortir del forn:
Llavors he cobert la safata amb paper d'anar al forn i ho he tapat amb un drap de cuina.


Bé, per acompanyar-lo una salseta de mostassa: 2 cullerades de mostassa de Dijon, unes llavors de mostassa, oli d'oliva i vinagre blanc...al gust
Del viatge de Colòmbia va venir aquesta salsera de Raquirà, que el contrast negre-groc li escau:


I per aprofita l'oli on s'ha macerat la carn, farem unes patates "panaderas". Tallar 2 cebes i 4 patates a llàmines molt fines (amb la mandolina ideal), posar-ho en una safata d'anar al forn i pel damunt l'oli de la maceració, al forn 30 minuts a 180º.
Tallar el roast-beef ben finet...i sorpresa ha quedat al punt ideal...diuen que ha de quedar rosat:

I per acompanyar un vi negre...un SYRAH 2003 DO Costers del Segre, de la casa Raimat.
Bon profit!
(jo fins d'aquí sis mesos no tasto la carn!!!)
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...