divendres, 2 d’octubre de 2015

Pop roquer al forn...amb tomàquets cirerol-pera i gelatina de brots de ceba tendra!!!

Aquest post puc dir que és l'àpat de les vacances, però fet a casa. 

Quan aneu a menjar a fora, què demaneu? I quan sou a l'estranger què mengeu? A mi m'encanta tastar allò que és típic d'un lloc. Però de vegades veig plats que mai he fet i han d'estar bons... Els he de tastar per saber si m'agraden i poder fer-los a casa.

Aquest és el cas del Pop roquer al forn. El vaig tastar el primer cop a Liubiana i el segon cop a Cantonigròs. A Liubiana vaig preguntar com el feien i la cambrera molt educada em va dir que era secret del cuiner. I a Cantonigròs, li hagués pogut preguntar a l'Ignasi, però no ho vaig fer!! Tonta!!!

Quan vaig arribar a casa, a comprar un pop roquer i cap al congelador. Es va passar dos dies al congelador i ja el podia coure. Explicaré com ho vaig fer, tot i que vull provar d'altres maneres de coure'l per triar la millor manera (amb els estris que tinc!) 

Encendre el forn a 250º 

Posar una cassola gran amb aigua i quan bull espantem el pop, tres o quatre vegades. L'objectiu de fer això és evitar que perdi la pell! No crec que l'espantés massa bé, doncs manipulant-lo va perdre una mica de pell!!! (punt a millorar!). Després el vaig deixar en la mateixa aigua durant 25 minuts, feia 1,2 kg més o menys. Un cop cuit, el vaig deixar en la mateixa aigua tapat, durant 20 minuts més.

Mentre el pop s'anava fent, anem preparant els tomàquets cirerols-pera. Rentar-los i tallar-los per la meitat. Posar-los dins d'una plàtera d'anar al forn. I els vaig salar. Amb una sal que em va regalar la Dolça dels seu viatge a Àustria. Abaixem el forn, i els posem 10 o 12 minuts. Els traiem.

Posem el pop al forn, aquí el dubte, quant de temps? 15 minuts!! Però uns minuts més hi hagués pogut estar. El proper cop.

El dia abans vaig fer una gelatina de brots de ceba tendra. Primer els vaig bullir amb aigua. Hidratem els fulls de gelatina, i les afegim junt amb un pols de sal, ho posem dins un taper i a la nevera. 

Tallem a daus i ja podem muntar el plat.

La gelatina, els tomàquets i el pop amb un raig d'oli i sal al gust.



El pop queda tendra i cruixent a l'hora.


Les tomàquets, amb el toc de sal d'herbes d'Àustria genials!!! I la gelatina, no valia res, jajajaja tot i que queda molt vistós!




Dels tres plats de pop que he menjat darrerament, els acompanyaments han estat diferents, però el pop amb un gust i una textura perfecta. Potser el de Liubiana és el que em va agradar meys!

Com cuineu el pop???? Petits o grans?
(Mirant les receptes de pop que tinc al bloc, he vist que no hi ha la recepta de pops que triomfen a casa!!!)

Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...