dilluns, 28 d’abril de 2014

Conill a les herbes del Mas la Torre...



Feia molt temps que no tenia vacances per Setmana Santa, la veritat és que no van anar del tot bé, doncs jo vaig començar amb una grip d'estómac, i el Pol va acabar amb una escarlatina, que va acabar sent una bronquitis (encara sort!!!)

Però tot i així els plans estaven fets! Marxàvem dijous cap al Mas la Torre, una masia aïllada de turisme rural...prop de casa...a Mont-Ral!!! El que dèiem, no cal anar massa lluny per poder gaudir del que tenim tan a la vora!

Dijous, després d'esmorzar, carregar el cotxe i cap allà! A les 12 ja hi érem...d'ençà que vam agafar l'encreuament cap a Mas de la Torre, 4 km de camí, envoltat de farigola i romaní... una florida espectacular... 

Va ser amb aquesta farigola i romaní que abans de baixar vam fer un kit-kat per a recollir-la que dissabte vaig fer aquest conill...

Començaré pel conill, ja que, haver de marxar va ser com una espineta clavada del que no ens vam menjar!

Necessitem un conill d'ulls negres

Un parell de cebes de Figueres

Xocolata 72%

Camagrocs i Trompetes de la mort, en el meu cas secs, i l'aigua d'hidratar-los

Farigola i romaní, acabada de collir...jejeje


Posem oli dins l'olla exprés, després d'haver tallat el conill i posar-li sal i pebre, el sofregim, i retirem. Mentre posarem aigua als bolets, he de dir que aquests bolets són un regal del meu germà petit, el boletaire de la família, de les seves collides!!! Una sort!


Tallarem un parell de cebes grans, i un parell de grans d'all. Afegim en el mateix oli la ceba i els alls, a foc lent. Quan comença a quedar transparent la ceba, afegim el conill, els bolets hidratats, la seva aigua i un grapat de xocolata negre (aquesta és en gra, i en vaig ser generosa!), una mica de farigola, i una mica de romaní pel damunt i tanquem l'olla... foc lent i esperem uns 20 minuts...

Passat el temps, obrim l'olla i si ha quedat molta aigua podem: tapar-la de nou o deixar-la coure oberta uns cinc/deu minuts més. 

Us recomano que l'acompanyeu amb un bon pa, perquè s'ho mereix! Sentir aquella flaire de farigola i romaní, sabent que s'havien acabat les vacances, tenint el pronòstic del Pol (després de passar per urgències), va ser com continuar estant allà....


Record de la Rosa i el Fernando!!!



Fa cosa d'un parell de mesos miràvem què fer per Setmana Santa, buscàvem quelcom, i en principi érem bastant reticents a les aglomeracions... un lloc tranquil, per poder passejar, gaudir de la natura, menjar, dormir, llegir, prendre el sol... descansar, jejeje millor dit..."descansar"... recerca al Google... i Mas la Torre... no va ser la primera, però si la triada... una trucada, quatre preguntes bàsiques (el que fa anar amb un petit!!!) i reservat! De vacances a 20 km de casa!!!

Amb una mitja hora ens plantàvem allà! La Rosa i un parell de mastins, ens van rebre... la primera impressió va ser bona... i la veritat és que no m'equivocava.... una dolçor de dona! Després vam conèixer al Fernando, el seu home, un paio entranyable! Una Sra. D'Alcover i un Sr. de Salamanca, una parella encantadora. Han recorregut camí per arribar fins aquí, i la veritat és que es desviuen pels seus clients

Dijous i divendres vam estar sols, en una habitació enorme... ideal pels 3! Caminar... gaudir de la natura, una caminada una mica més llarga (12km), i menjar... menjar molt bé!

Quan a casa cuines, tens una manera de veure les coses diferents... una cuina gran, oberta, que no em va deixar que l'ajudés en cap moment...i la pregunta... que voleu menjar? Ens vam posar les botes. Haurem de tornar per repetir les fotos del menjar, i per què l'Albert pugui tastar el cabrit fet al forn de llenya. Però quin forn!!! No tinc perdó, doncs, no li vaig fer cap foto...i els esmorzars... primer omplir la panxa i després acabar amb un dolç... pastissos fets a casa... mmmm. La veritat molt bé!

Unes quantes fotos...


Les vistes, espectaculars....







Animalons, les gallines... i el gall. Aquells ous sense número!!!

A uns 2Km, Cabrera, un refugi de muntanya...i més animalons!

Les vistes...quina pau!!!!

El Pol molt valent amb els gossos!!! Després mama!!!

Què us sembla? és un coc!!!...sense comentaris!!

I, tot de l'hort!!!!

Divendres Sant...bacallà!

No va faltar de res!!! Per cert ens vam veure un Ribera del Duero embotellat per ells... genial!



Vacances, no cal anar massa lluny, ni estar-hi molts dies....¡ pots desconnectar amb ben poc! Al Mas la Torre una torre de guaita del segle XII que als anys 90 va ser reformada per ser el què és ara... i una parella que ho donen tots pels seus visitants...




Rosa i Fernando, moltes gràcies!!! Tornarem!!! I el Pol espero que ja camini!!!!



dissabte, 19 d’abril de 2014

La Mic-Mona!!!

Vacances per Setmana Santa, com els nens!!! Feia temps que no ho recordava això!

La veritat és que han estat mig forçades, doncs, no tenia llar d'infants... i, tampoc han estat tot allò que jo volia, doncs vaig començar malalta... encara no s'han acabat, i.. el Pol està malalt...

Tot i així, la mona del Pol no podia faltar... vaig recórrer a la recepta de la cunyada, doncs era la tenia a mà, però és la mateixa que vaig fer aquí, la mateixa de la recepta de la Thermomix, i la mateixa del taller de mones que ens va fer l'Asier Lahera fa uns anys...

Per tant, us remeto aquí.

La diferència entre aquelles i aquesta, és que aquesta la vaig farcir de melmelada de prèssec, no hi vaig posar l'almíbar. I la vaig cobrir de trufa. 

El nino de fondant...no m'agrada gens, i aquest cop em va arribar a posar els nervis de punta...







Bona Pasqua a tots, espero que la gaudiu molt!

dissabte, 5 d’abril de 2014

Bacallà amb carxofes i pèsols!!

Com m'agrada el bacallà!!! Bacallà a la catalana, com sempre versionat!!!

Necessitem:

Bacallà 

Farina 

cebes

tomàquets madurs

uns grans d'all

carxofes

ous durs

pèsols

1 fulla de llorer

Vi blanc

I per la picada: carn de nyora, ametlles, julivert...

Vaig gaudir molt fent aquest plat, perquè disposar d'una estona de cuina m'estressa i em relaxa...són sensacions contraposades, però amb gratitud final!!!

No us poso les mides, jejeje depèn de quants siguem! Jo vaig comptar per persona: dos talls de bacallà, 1 carxofa i 1/2 ou i que en sobressin dos plats (per si algú repetia, o per tindre un àpat llest per l'endemà!!!) Fàcil no?

Primer talar el bacallà, enfarinar i sofregir una mica, reservar.

Tallar les carxofes a quarts, no eren massa grans i estaven molt tendres, les separem també.

En una cassola gran, hi posem oli d'oliva, quan és calent i tirem la ceba tallada ben petita i els grans d'all, quan comença a agafar color la ceba, hi tirem el tomàquet ratllat, un fulla de llorer, un pèl de sucre, un pèl de sal i deixar sofregir...a mitja cocció hi afegim una mica de vi blanc i que redueixi. Quan ha reduïtés hora de tirar els pèsols (no en vaig comprar, eren congelats, però dels bons!!), afegim una mica d'aigua i una mica més de vi. 

Ara és el moment de tirar les carxofes, i el bacallà, una mica més d'aigua, tapar la cassola i deixar coure deu minuts, quan n'han passat cinc posar les meitats dels ous durs. Quan faltin tres minuts hi tirem la picada que haurem fet amb julivert, nyora i ametlla...

Treure del foc i deixar reposar. Al moment de servir, escalfar...i llest! No us oblideu el pa!!!


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...