Tiramisú de té verd!!!!

Com m'agrada cuinar...i més si tinc convidats!!!

Imagineu que una persona meravellosa vindrà a casa teva... Tot és poc...i més coneixent-la!!!!

Aquesta persona és l'Eva, la meva estimada amiga... Una excel·lent persona i una amiga com cal! No tinc paraules per explicar com me l'estimo, ni crec que el bloc sigui la millor manera de dir-li... Ella ho sap, i sinó... Aquí ho deixo escrit!

Li agrada menjar japonès, i, la idea inicial va ser fer un menjar japonès... Però el dinar havia d'estar fet perquè ella i jo arregléssim el món!...vam canviar el menú, però els postres, ja els tenia pensats... calia fer-los!!!

Això era una mica més complicat... però el temps surt quan realment el busques!

Una cosa senzilla i que li agradés! Tiramisú de té verd! He de dir que la recepta l'hauré de millorar, perquè la base del pastís la vaig fer de galeta, quan hauria d'haver fet una base de genovesa, però no sempre surt tot el temps que vols quan no en tens!!! jejejeje

Necessitem

250 ml nata muntada

250 gr. de mascarpone

Una mica de sucre glaç

Té verd

Per la base: 200 gr. de galetes, 100 gr. de mantega a temperatura ambient, unes gotes de licor.

Primer farem la base: triturem les galetes, fins a fer farina de galeta, en un bol hi posem la farina degaleta i afegim la mantega a temperatura ambient, ho remenem bé, al final una cullerada de licor. Com que no tenia sake, vaig posar licor de taronja de la casa Sauci. Un cop tot barrejat, ho posem dins d'un motlle, i a la nevera.

En un bol gran muntem la nata líquida, ha d'estar ben freda, i per facilitar la feina hi posem dues cullerades de sucre glaç, un cop està muntada , afegim el mascarpone i una cullerada de té verd (del Matcha!!!) queda una massa amb un lleuger color verd...

El posem sobre la base de galeta, i a la nevera.

L'endemà, desmotllem i abans de servir espolsem té verd amb un colador fi i petit.

És un postre ideal, si t'agrada el té verd!!!

Vem fer feina! Us ho asseguro!




10 comentaris

  1. M'encanta aquesta versió del clàssic tiramisú, és original i segur que boníssima! Un petó.

    ResponElimina
  2. Ja tenia curiositat per veure de què era aquest pastís que ens havies anat insinuant pel facebook... he he he. Una prospota molt original, Marta!

    ResponElimina
  3. Ostres, que xulo que queda!!!!
    Ens veiem demà a TGN, petonets!!!
    Alba i Jordi

    ResponElimina
  4. Hola!! M'encanta aquesta versió del tiramisú!
    Va ser un plaer coneixer-te l'altre dia, em quedo per aquí a fer el tafaner!
    Molts petons i fins la propera!

    ResponElimina
  5. Nena això te que estar molt bo! Quina presència que te i sobretot quin color més bonic. M'agrada molt.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. uauuuu!! quina pinta nena! segur que estava deliciós!! jiji
    besitos

    ResponElimina
  7. M'hauràs de fer una classe particular!!! Quina passada de pastís!!!!
    Petonets,
    Olga

    ResponElimina
  8. quin goig que et facis un sopar genial amb un pastís com aquest de postres.

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  9. a mi no m'agrada el te.....però trobo que és un pastís molt vistós....fantàstic!!!!

    ResponElimina
  10. Hola Marta he venido a conocerte desde el blog de mi querida Maria el que no mata engreixa ,me encanta tu version del tiramissu y tu blog asi que me he suscrito a recibir tus nuevos post en mi correo para no perderte la pista.
    Bicos mil.

    ResponElimina