Mar i muntanya...diferent! Sèpia amb camagrocs i rossellones!!!

Enguany està sent un bon any...boletairetambé !!! Rovellons, ceps,  els meus primer rossinyols i camagrocs; Ara hi tornarem, doncs les llenegues, fredolics i altre cop rovellons ens esperen... i això que el nostre àmbit d'acció és reduït, que si ens moguéssim una mica...o potser no?

Com deia, de camagrocs n'hem collit molts i n'hem fet conserva. Nets i assecats. La veritat és que en tenim un bon assortit. El més pesat és netejar-los, però són agraïts en menjar-los.


                                  

Aquest plat és un mar i muntanya que feia temps que volia fer. He de millorar l'el·laboració (doncs el resultat es nota, tant, que no vaig pensar a fer la foto!) Per això fins i tot he canviat el nom del plat...


Per a fer aquest plat necessitem:

1 sèpia grossa

1 ceba grossa

Rossellones o cloïsses

Camagrocs

Vi blanc

Netegem la sèpia i la congelem, ben posada, en una bossa i ben aplanada. Les potes per un altre costat, les podem aprofitar o guardar per a fer el sofregit de l'arròs, jo en vaig posar les mes llargues. Quan està congelada, agafem la mandolina, i fem tires de sèpia ben fines. Queda genial!!! Si ho fas amb la sèpia en cru (com les de la foto) no queden tan fines.

En una paella obrirem les rossellones, que haurem tingut amb aigua i sal, quan ja estan quasi obertes, un raig de vi blanc. Les reservarem i aprofitarem el suc.

Tallem la ceba ben fina, i la sofregim al wok, que perdi la rigidesa. Quan l'ha perdut, afegim els camagrocs amb un raig d'oli i que facin un parell de voltes. I reservem.

Posarem les tires de sèpia al wok, amb unes gotes d'oli a foc fort, que deixi anar l'aigua (si està congelada en deix anar un xic més), quan ja quasi està feta, afegim el suquet de coure les rossellones i una mica més de vi blanc. Un pols de sal.

Quan la sèpia te la textura que volem, afegim la ceba, els camagrocs, i les rossellones. Un parell de voltes i a menjar.





Un plat de mar i muntanya, amb ingredients senzills però de resultat sublim.

..La Masrojana... Amanida d'estiu!!

Al final tot arriba, ha canviat el temps... No ens podem queixar de les temperatures que tenim per aquí, perquè ahir al migdia 20°, un sol meravellós i si anaves caminant per l'ombra, t'havies de tapar...això passava abans al mes de setembre... em faig gran!!!!!

Haurem d'esperar fins que arribi la primavera i ens tornem a treure roba... Nostàlgia de l'estiu!!!

Aquesta recepta és la meva amanida ideal per l'estiu, tot i que es pot fer tot l'any, doncs tomàquets, alvocats i formatge tot l'any en trobes. Uns bons tomàquets raf, que són ideals per amanides i font de vitamines C, E i B; tallem 1 alvocat gran, perquè no s'oxidi li posem unes gotes de llimona, aquí van els greixos i la fibra; i el formatge fresc, jo prefereixo el que no és industrial, baix en calories i aquí tenim totes les propietats de la llet. Per acabar el plat l'amanim amb un bon oli d'oliva arbequina La Masrojana, i per acabar d'arrodonir posarem paté d'olives negres també de La Masrojana. 
Gran obsequi que ens van fer a Benifallet!!!





Pastís de carabassa!!

Temps de carabasses! A casa ens agrada la carabassa, la crema és el meu plat recurrent, però ja m'està bé malgrat que el fred enguany no acompanya! Un altre any ens menjarem les castanyes amb màniga curta!!! 

Aquesta recepta em va arribar a través de la Berta!!! Ella les rep i jo les faig!! Va Berta que la Joana i el Bernat et poden ajudar! El Pol de moment només m'ajuda a rentar els plats, això de jugar amb l'aigua és la seva perdició! 

La carabassa ens la van regalar, era una carabassa molt gran, i ens va tocar una meitat. Després de fer unes quantes cremes de carabassa, vaig congelar-ne quasi una altra meitat! 
La blogosfera en va plena de receptes amb carabassa, però la manca de temps, i jo diria més la priorització del meu temps en altres temes, fan que miri ben poc altres blogs, ni molt menys faci receptes per quan tingui un moment pugui fer un pastís de carabassa, bé no sé si m'enteneu, però és així!!!

La recepta és per un motlle de 20*30, jo he fet servir 2 motlles tipus plum-cake que em va comprar el meu pare a BCN. I la massa restant, amb magdalenes (que al Pol li han encantat).

Com sempre versionant!

250gr farina integral
50gr farina normal

100 gr d'ametlla molta

250gr de carabassa tallada a daus (que després passarem pel robot de cuina)

5 ous

200 gr sucre moreno

1 iogurt natural

120gr d'oli d'oliva

2 cullerades de llevat químic

Gerds i sèsam negre

Primer de tot encenem el forn a 180º

En un robot de cuina fem a trossets petits la carabassa. Després ho posem al got amassador, junt amb el iogurt, l'oli, el sucre i a poc a poc anem incorporant els ous. Quan ja estan tots, afegim la farina, les ametlles i el llevat químic. I ho amassem amb la vareta del globus durant cinc minuts.
Posem el sèsam negre i amb una llengua ho remenemEmmotllem i decorem amb gerds. Les magdalenes, unes amb gerds i les altres sense.

(Amb els gerds m'han pres una mica el pèl, perquè per una safata petita l'he pagada a 4,5€ i el mateix matí l'he vist a un altre lloc, la mateixa safata per 1,75€... a més a més a mi els gerds no m'agraden!!!... sense comentaris!!)

Ho posem al forn durant uns 30 min (fins que l'escuradents surti net).

Les magdalenes durant 14 min.






Els qui em van regalar la carabassa... ja l'han tastat!!!
Moltes gràcies Engelbert, Montse, Abril i Gemma!!! Muaks dolços del Pol!!!