dimecres, 19 de febrer de 2014

Tiramisú de té verd!!!!

Com m'agrada cuinar...i més si tinc convidats!!!

Imagineu que una persona meravellosa vindrà a casa teva... Tot és poc...i més coneixent-la!!!!

Aquesta persona és l'Eva, la meva estimada amiga... Una excel·lent persona i una amiga com cal! No tinc paraules per explicar com me l'estimo, ni crec que el bloc sigui la millor manera de dir-li... Ella ho sap, i sinó... Aquí ho deixo escrit!

Li agrada menjar japonès, i, la idea inicial va ser fer un menjar japonès... Però el dinar havia d'estar fet perquè ella i jo arregléssim el món!...vam canviar el menú, però els postres, ja els tenia pensats... calia fer-los!!!

Això era una mica més complicat... però el temps surt quan realment el busques!

Una cosa senzilla i que li agradés! Tiramisú de té verd! He de dir que la recepta l'hauré de millorar, perquè la base del pastís la vaig fer de galeta, quan hauria d'haver fet una base de genovesa, però no sempre surt tot el temps que vols quan no en tens!!! jejejeje

Necessitem

250 ml nata muntada

250 gr. de mascarpone

Una mica de sucre glaç

Té verd

Per la base: 200 gr. de galetes, 100 gr. de mantega a temperatura ambient, unes gotes de licor.

Primer farem la base: triturem les galetes, fins a fer farina de galeta, en un bol hi posem la farina degaleta i afegim la mantega a temperatura ambient, ho remenem bé, al final una cullerada de licor. Com que no tenia sake, vaig posar licor de taronja de la casa Sauci. Un cop tot barrejat, ho posem dins d'un motlle, i a la nevera.

En un bol gran muntem la nata líquida, ha d'estar ben freda, i per facilitar la feina hi posem dues cullerades de sucre glaç, un cop està muntada , afegim el mascarpone i una cullerada de té verd (del Matcha!!!) queda una massa amb un lleuger color verd...

El posem sobre la base de galeta, i a la nevera.

L'endemà, desmotllem i abans de servir espolsem té verd amb un colador fi i petit.

És un postre ideal, si t'agrada el té verd!!!

Vem fer feina! Us ho asseguro!




dijous, 13 de febrer de 2014

Arròs de conill, espàrrecs de bosc i rovellons...

Deixeu-me que us expliqui un petit secret...parlem de bolets...jo, era una d'aquelles persones que quan anava al bosc a buscar bolets, anava a passejar, gaudir de la natura, observar, olorar, sentir, respirar...els bolets, no els veia....el costum d'anar-hi ha fet que de tant en tant en trobi algun, no sóc pas una experta però m'enfado si no en trobo i m'emociono quan si ho faig...

Respecte de quan anar-hi, tinc un parell de fonts d'informació, ambdues bastant més joves que jo! El meu germà Pau, que em truca i em pregunta: Ja has anat a treure el cap? ... I el Gerard, amic del meu germà petit, que de sobte penja una foto al facebook...i ja em poso nerviosa per anar-hi!

La setmana passada, va ser així, el Gerard va aixecar la llebre...es podia anar al bosc (i no al que va ell, ja m'agradaria!!!) L'Albert va anar-hi un parell de dies, el primer va trobar 4 rovellons i el segon una trentena. Mentre jo, treballant i veient les fotos que rebia pel whatsApp...dents llargues...que em passava per alt quan els menjava.

Divendres passat, després d'una setmana durilla, d'aquelles de dir...per fi divendres...després de dinar quan aquella migdiada m'esperava al sofà fins a l'hora d'anar a buscar al Pol... L'Albert em va convènçer per anar a treure el cap...si no hi anava llavors, el cap de setmana amb el Pol no podria... i amb la mandra a sobre...cap al bosc...l'Albert va començar a trobar-los i jo a posar-me nerviosa...fins que els vaig veure, allà estaven, esperant-me... quin plaer!!!!

Va valer la pena, diumenge vam anar a treure el cap de nou, jo a passejar i a collir algun espàrrec, agafar pinyes pel Pol i carregant-lo a sobre...ell feliç, i jo...més!! L'Albert va ser l'encarregat d'agafar els bolets, vuit o nou rovellons saníssims...cap a la cassola.

El que havia de ser un arròs de conill i carxofes, es va convertir en una delícia d'arròs amb espàrrecs de bosc i rovellons.



No eren fàcils de veure...però allà estaven!!!


L'Albert va fer una paella...que sincerament, a mi em va sobrar el conill.


Netejar els rovellons i fer-los petits. Triar els espàrrecs de bosc, i tallar-los petits també.

A la paella, un raig d'oli i primer de tot sofregir bé els espàrrecs, retirar-los. Serà el darrer que posarem,  doncs, ens podrien canviar el gust de la paella.

Sofregir els rovellons i retirar.

Netegem les carxofes, les tallem a quarts, sofregides i retirades del foc.

Fer el mateix amb el conill, quan ha començat a agafar color posem la ceba, quan comença a agafar color la ceba, afegim un tomàquet ratllat ...i continuem el sofregit, a foc lent, una mica de vi ranci...esperar que se'l begui...si cal una mica d'aigua...i que redueixi...

Tindrem l'aigua ja calenta. Afegim l'arròs, un parell de voltes i llavors l'aigua calenta (proporció 1:3). Controlar el temps de cocció de l'arròs segons les instruccions, i a meitat de cocció afegim els rovellons i les carxofes. I quan faltin 5 minuts...els espàrrecs. Parem el foc i deixem uns minuts que reposi...

Crec que no cal dir res més, tan sols felicitar a l'Albert, fins i tot el Pol en va menjar...aquest nen sempre  un budell buit!!!



dimarts, 4 de febrer de 2014

Tricky...el Monstre de les Galetes!!!

És genial veure com el teu bebè va creixent... Encara no camina, però ja xerra!!! A part de mama i papa, una de les primeres paraules que li vam sentir va ser galeta...com un nen de deu mesos diu galeta i senyala la capsa de les galetes!!! Brutal!!!

Mireu si és viu que quan està a casa, a la trona de la cuina, esperant-se per a sopar... Ell vol galeta, i així no menjar-se el que li toca!!! A vegades puc amb ell, i acaba menjant-se el peixet amb una galeta la mà, però el diu que li toca truita (que no li agrada) la galeta li pot!!!

Per al seu aniversari vaig agafar-me un parell de dies de vacances, podria dir que quasi tot un dia vaig estar a la cuina, fent i preparant tot el que ens menjaríem!! Sort de l'Albert que em va ajudar molt... Però les fotos... Se'm van oblidar! Per sort alguna no!!

Grans i petits a berenar a casa, pels petits vaig fer el "monstre de les galetes" amb el permís del tricky!!! jejeje... Vaig sortir-me'n prou bé... Dir que no en va quedar cap n'és la mostra!!!

La magdalena la vaig fer de la recepta de les mini-magdalenes, aquí, aquest cop hi vaig afegir dues cullerades de cafè de pasta de taronja del Homechef, perquè en sortissin 15 mini-magdalenes!

La recepta de com fer-les la vaig treure del blog www.objetivocupcake.com, ja havia comprat la "boquilla del césped" fa uns mesos, i encara no l'havia fet servir! 

Del que us he d'explicar és que per fer el frosting (la part que cobreix la magdalena!!) no hem va sortir prou bé, a la vista no es notava, i no sé si va ser perque no vaig fer servir "icing sugar" o per qué no vaig batre prou el sucre glaç que jo vaig fer servir!!!

Frosting:

150 gr. de mantega a temperatura ambient

175 gr. de sucre glaç

1 cc d'extracte de vainilla

3 cc de llet

Colorant alimentari blau (Wilton)

En un bol gran ho posem tot, excepte el colorant, i amb unes baretes èctriques ho pastem tot, quan comença a agafar textura, hi afegim el colorant! L'aparença semblava que ja estava llest, però quan ho vaig posar a la mànega amb la boquilla del césped i començar a fer els pèls del tricky, el capsal s'embossava!!!, havia de treure'l, netejar-lo i tornar a començar! Una mica conyàs... Però el resultat va valer la pena!

Al final, fer els ulls de fondant (comprats valíen 4,5€ la bossa!!!) i mitja galeta de les "Chips Ahoy"...

Algun portava la permanent!!! jejejeje


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...