dijous, 30 de maig de 2013

Coca amb cireres...

Avui és Corpus...a Reus és típica la Coca amb cireres i la setmana passada la Confiteria Poy ens va explicar  com fer-la, jo la volia fer ahir...però no va poder ser...avui si, ja està feta!!!

Recepta de la Confiteria Poy


De la recepta original he fet variacions, doncs com que anava tard he tingut problemes amb els subministraments d'alguns ingredients: les cireres no són negretes...  però són unes cireres molt dolces (les he tastat abans!!!!) i de matafaluga i de celiandre tampoc en tenien...(a Reus i després de la demostració de la Poy, avui tothom fa la "seva" recepta de coca amb cireres)...i ho he substituït per anís estelat (o estrellat que em sembla que també està ben dit!!)

Anís Estelat



I la recepta l'he fet quasi igual, però jo he deixat fermentar la massa mare de forma natural...i després li he afegit una mica més d'aigua.

Boleiada la massa i deixant-les reposar amb una mica d'oli d'oliva per sobre.


Posades al forn...a 180º i a partir del minut 15 no els hi he tret els ulls de sobre...



Tota la casa fa oloreta a anís...




Un altre repte aconseguit!!! ;)

dilluns, 27 de maig de 2013

Coca de Cireres by Confiteria Poy!!!

Ja tornem a ser dijous i tornem a una sessió del Mercat Central. Aquest cop toca la coca de cireres feta per la Confiteria Poy. Com sempre la cita el dijous a les sis de la tarda, i aquest dijous...no hi cabia ni una agulla. I deixeu-m'ho dir...tinc un cel de nen...va arribar dormit, es va despertar, va berenar  i tot ho va fer sense sentir-li la veu...una delícia...jo em vaig perdre algun pas...però ens van donar la recepta i van contestar totes les preguntes... dona gust!



Bé l'Albert Poy i l'Antonio Mañas ens van ensenyar pas per pas com fan la coca de cireres...primer van fer l'elaboració de la massa mare: amb 150gr d'aigua, 150gr  de farina i 80 grs de llevat, fem una bola i la deixem fermentar, millor unes hores i tapat amb un drap (ells la van sumergir amb aigua!!).
Passat el temps, la massa haurà duplicat el seu volum i ja podem fer la coca, tot i que es pot fer a mà, farem servir un robot (ells el de la foto) anem posant els ingredients restants i  engeguem la màquina... que es vagi amassant  fins que quedi una massa elàstica... ( a casa qualsevol robot de cuina, o unes varetes (les d'amassar!))






Traiem la massa de la màquina i la partim en boles d'uns 50gr i les boleiem (tot té la seva tècnica!!!). Les deixem reposar pintades amb oli.

Estirem les "boles", posem les cireres, tornem a deixar que doblin el seu volum i ensucrem amb força sucre.

Coem a 180º uns 15 o 20 minuts



Com que al mercat no hi ha forn...en van portar unes quantes per que les tastéssim...atenció amb els pinyols !!!  I les cireres si són del tipus negreta, molt millor!!!


I l'Albert, va aprofitar per fer-nos cinc cèntims de la xocolata que ells treballen i també ens va portar una mostra!!! Es tracta d'una marca francesa VALRHONA i ens va explicar, molt per sobre, com temperen la xocolata per treballar-la...a veure si un altre dia ens ho explica amb més calma!!!





Altre cop un individu apassionat per la seva feina...així dona gust...de bon grat passaria una tarda per l'obrador per veure com feinegen!!!

I, moltes gràcies, de nou, al Mercat de Reus!!!

dimecres, 22 de maig de 2013

Arròs amb cuetes de rap...

Sempre ve de gust un arròs, però quan estàs a dieta...l'arròs queda una mica aparcat! Ara que ja hem assolit el primer objectiu, podem permetre'ns el plaer d'un bon plat d'arròs.
Al mercat darrerament sempre hi han cuetes de rap, fan un goig...i ja te les imagines....fregidetes, amb caldereta ..o amb arròs!

Aprofitant ara, que encara hem trobat carxofes (estic per congelar-les sofregides i fer un arròs amb ceps quan sigui l'època!!!) pèsols,... i les cuetes de rap...un arròs genial!!

Necessitem un bon sofregit i un bon brou de peix.

Farem un brou suau de peix, doncs el rap ja deix molt gust a l'arròs, un tomàquet petit, una espina de rap (dels grans!!!)  i un cap de lluç,  mitja ceba, i carn de nyora; afegim aigua i quan bull, esperem vint minuts. Ho triturem tot i ho passem pel xinès. Reservem.

Tallem les carxofes a quarts i les sofregim i reservem.
Sofregim les cuetes de rap i reservem.

Per fer el sofregit: una ceba tendra tallada petita, quan està rossa afegim un  tomàquet ratllat, un pèl de sal i de sucre. Al cap d'uns minuts un rajolí de vi blanc per a cuinar (d'aquests d'euro i poc!!!). Ja haurem desgranat els pèsols i els afegim.  Quan els pèsols estan tous..el sofregit ja està fet.
És el moment d'afegir l'arròs, quasi una tassa per persona, mentre escalfem el brou, deixem l'arròs que es vagi fent amb el sofregit, afegirem el brou, quasi dues tasses per tassa d'arròs. Ho posem a foc fort deu minuts, moment que aprofitarem per posar les cues de rap i les carxofes, i baixarem al foc, ho deixarem uns set minuts més. 

I llest per a menjar!!!  



Si l'acompanyem amb un vinet blanc fresquet...

dilluns, 20 de maig de 2013

Bacallà amb espàrrecs de bosc!

Al congelador de casa sempre hi ha bacallà, és un ingredient que m'encanta i que en qualsevol moment et pot salvar un àpat!!! En aquest cas, va servir com a plat principal i per acompanyar uns espàrrecs que havíem trobat al bosc. La nostra intenció no era pas anar a buscar espàrrecs, però sempre són benvinguts, i com que la quantitat recollida no era massa...amb bacallà!

Necessitem

2 Cebes tendres
3 Alls tendres
2 talls de bacallà dessalat
Uns quants espàrrecs de bosc

Tallem les cebes i els alls tendres, els posem en una cassola amb força oli d'oliva, a foc baix deixem que es facin les cebes i alls tendres, quan comencin a agafar color hi afegim els espàrrecs, tallats a trossets i el bacallà ja descongelat. Amb la cassola tapada deixem que es cogui tot junt, i com que deix anar força aigua, pugem el foc.

(si ho creieu, li poseu sal...crec, que el bacallà, ja li dona el punt de sal i contrasta amb la dolçor de la ceba!!!)





El bacallà queda boníssim, entre els allets tendres i els espàrrecs...mmmm


dijous, 16 de maig de 2013

Coc amb farina de garrofa!!!

Un quart de set del matí, hem acabat la son...una miqueta de llet...no en vol...li dono la maneta, vol el braç...es posa les mans a la boca li canvio pel xumet...ja són les set...massa d'hora per llevar-nos...seguim jugant...a quarts de vuit me'l poso al llit...i llavors, el lladre, s'adorm...i jo desperta cap a esmorzar i a feinejar per casa...

Com canvien els hàbits i com canvien les prioritats!!! 

L'altre dia (ui potser fa més d'un mes!!!) parlava amb la Teresa que ella havia fet un pastís amb la farina de garrofa que ens havia regalat la Nani el dia del sopar dels blocaires del Sud!!! I vaig pensar, on la tinc!!! Va ser arribar a casa, localitzar-la, i posar-me a fer un coc. No em volia complicar la vida, doncs mai saps quan tindràs una urgència, total que vaig decidir-me per fer la recepta del iogurt.

Necessitem per les mides un iogurt (jo he fet servir un iogurt de vidre)

Omplim una mida amb llet d'avena (seria l'equivalent al iogurt)
3 mides de sucre
3 mides de farina de garrofa torrada de Montroig del Camp
1 mida d'oli
1 sobre de llevat químic 
i 3 ous
Ratlladura de taronja (la llimona que tenia...no estava per ratllar!)

Engeguem el forn a 200º.

Primer posem els ous i el sucre i barregem amb les varetes elèctriques, després la llet, l'oli i anem tamisant  la farina de garrofa torrada i el llevat.
Al final, posem la ratlladura d'una taronja. Ho posem en un motlle, i al forn a 180º uns 35/40 minuts.

Desemmotllem, posem sucre glaç per sobre i a menjar.

Tenia especial interes en tastar-lo, doncs la garrofa era menjar per a rucs al meu poble!!!, i me la van vendre com a xocolata. Volia saber si tindria gust a xocolata?? Vem arribar a la conclusió que tenia més gust a regalèssia...però la veritat és que el color era de xocolata del 70%!!!





Un trosset per esmorzar, mentre el mini-Pol dorm...serà lladre!!!

dilluns, 13 de maig de 2013

Menjablanc...by Pastisseria Miquel Caelles!!!

El postre típic de Reus és, sens dubte, el Menjablanc... 

La recepta que fa la meva mare:

500 gr D'ametlles dolces (4 o 5 ametlles amargues)
200 gr de sucre
50 gr de midó
Pell de llimona 
Canyella
Un pols de sal

S'agafa un morter i es van aixafant les ametlles, anant afegint una miqueta d'aigua fins que quedi una pasta fineta, és un procés laboriós i cansat!!! Després afegim un litre d'aigua, ho barregem bé i ho colem amb un drap de cotó, ho passem dues vegades i obtenim  (més o menys) 1 litre de llet d'ametlles, en reservem una mica per a desfer el midó. El posem a una cassola amb la pell de llimona, el pols de sal i la branca de canyella,  afegim el midó desfet i esperar fins que arrenca el bull.
El serveix en cassoletes de fang.

Jo no l'he fet mai, però després de la presentació que en va fer la Pastisseria Caelles, vaig fer-me amb un kit i aquest cap de setmana l'he fet seguint les instruccions:



El kit porta:

Un pot amb el preparat d'ametlles, el Menjablanc, vaja! 
Una bosseta amb la maicena
i en els primers kits una coixinera



I les instruccions, que copio:

1er. Posar la pasta del Menjablanc en un bol amb 900 gr d'aigua filtrada o mineral i remenar-ho bé.  Jo vaig fer servir aigua embotellada.

2on. Deixar-ho madura a la nevera de 6 a 12 hores. Jo, d'un dia per l'altre!!

3er. Tornar-ho a remenar i passar-ho tot per una coixinera de roba per premsar-ho bé i que surti l'orxata. Aquesta orxata ja està boníssima!

4rt. Reservar una mica d'aquesta orxata per diluir la maicena.

5è. La resta posar-la al foc a escalfar fins que arribi a 60º i aleshores adjuntar la maicena diluïda i colada. Jo, estava pendent de fer la foto pel facebook,i va arribar quasi a 65º, però en el resultat no es va notar!

6è. No deixar de remenar fins que comenci a bullir.

7è. Quan arrenqui el bull ja es pot tancar el foc i abocar a les cassoletes escollides. Jo en vaig omplir 4 com les de la foto i dos recipients de congelats per a poder transportar-los. Després no va donar temps a desmotllar-los!!!

8è. Deixar refredar a temperatura ambient i després ja es pot menjar. Un cop freds es poden guardar a a la nevera.




La Pastisseria Caelles ha aconseguit portar el gust del Menjablanc a cada casa!!! Boníssim!!!

divendres, 10 de maig de 2013

Pop amb perles del Serrallo by Albert Mañé!!!


Crec que el més aprop que he estat de la V edició del Tarragona de Tapes 2013 ha estat avui, divendres 10 de Maig, a  la presentació que ha fet l'Albert Mañé cuiner del restaurant L'Onada del Serrallo al Mercat de Tarragona. Unes gestions a TGNA m'han permés estar al mercat a les 11 del matí. El Mini-Pol ens marca d'aprop i no podem fer segons què!!!

Després d'una setmaneta de vacances em venia de gust anar a veure aquesta demostració...el motiu les perles del Serrallo...( i així hem aprofitat per a comprar el sopar!)

No tinc el plaer de conèixer l'Albert Mañé, però m'ha semblat una persona que adora la seva feina...ens ha explicat com es prepara aquesta tapa...Pop amb perles del Serrallo...


Aquí estirant el pa de romesco amb un corró improvisat!!!




Començant pel pop, dels pops que es troben a Tarragona els roquers i els blancs, per fer la tapa van escollir el roquer, el blanc és més apropiat per a fer a la planxa (fins i tot ens ha explicat com pesquen els pops roquers!) ha d'estar bullit amb aigua amb sal almenys 25 minuts. Després es sofregirà amb oli i all i un bon raig de vi ranci, que quan s'hagi reduït afegirà una mica d'aigua...

Per el parmentier de xiitake, necessitem xiitakes frescos (m'ha semblat que deia que estaven cultivats a Juneda, doncs volíen fer la tapa amb rossinyols però no s'asseguraven que ni hagués!). En una cassola ha posat un raig d'oli i una bona quantitat d'alls tallats en làmines, després hi ha afegit els xiitakes a trossets petits. 
Quan han estat cuits els ha reservat. Amb això i el puré de patata que ja portava fet, ha fet el parmentier de xiitake passant-ho tot pel turmix (abans ho ha tastat de sal).

El pa de romesco (que també portava fet de casa) l'ha estirat allà mateix. Tenia el forn pre-escalfat i l'ha tingut uns 25 min a 180º (m'ha semblat!)



Per fer les perles de romesco picants...ha fet un romesco que ha diluït amb una mica d'aigua i ha fet les perles amb l'estri adequat i la solució adequada...molt xules...i m'he quedat amb les ganes de saber com!!!! (i no pel romesco!!!)


 I muntar la tapa:





Una delícia al paladar!!!! A veure si torneu a guanyar la forquilla d'or!!!!

Si voleu tastar-la teniu temps fins diumenge 12 de Maig a la Plaça Bisbe de Ponent s/n, al costat de l'església de St. Pere al Serrallo de TGNA (telf. 977215053)

dijous, 9 de maig de 2013

Magdalenes d'espàrrecs de bosc...again!!!

Des del darrer cop que vaig fer les magdalenes d'espàrrecs de bosc, han passat mil coses...i també he canviat la recepta lleugerament. Aquest cop en lloc que el manat vingués a casa, el vem anar a buscar a casa del Mag. Gràcies Gilbert, mil petons! 

Per fer-les necessitem:

Espàrrecs de bosc acabats de collir
250 gr  de farina integral
100 gr d'oli d'oliva
4 ous 
200 ml de llet d'avena
1 sobre de llevat (Royal)
Pols de sal i pebre
Parmesà ratllat 

Netejar els espàrrecs, trencar-los a bocins (amb les mans) i escaldar, és a dir: posar aigua a bullir, quan arrenca el bull posar els espàrrecs i passat un minut treure'ls (han de quedar cruixents!)

En un bol gran, batem els ous. Anem afegint la farina i a mesura que necessitem líquid i posem l'oli i la llet. Al final la sal, pebre i el llevat. 

Omplim els motlles de magdalenes amb la massa. Posem per sobre el parmesà ratllat.
Tindrem el forn pre-escalfat a 200º, el baixarem a 170º i les tindrem entre 15-18 minuts.




 Calentes estaven mooolt bones!!!


(Al mercat anaven a 15€/kg, caríssims amb el poc que costen de trobar!!!)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...