dissabte, 28 d’abril de 2012

Menjar a NY...

Menjar a NY ha estat diferent...allà pots menjar de tot, evidentment a preus molt econòmics, des de 1$, fins a preus caríssims ...(no hi vem anar!!!) però el menjar és més econòmic que aquí....el beure, en canvi, és al revés, clar si no beus "tap watter" Spritzels...va ser l'assignatura pendent, doncs no els vem tastar...te'ls torbaves a cada cantonada, i com els hot dog, depén de la zona on estaves costaven des de 1$ fins a 2,5$...si vols pots menjar només d'això i dels "carrets" de fruita ...

Els hot dogs, una cosa ben sencilla i molt bona...o potser era la gana?? no sé, però no li feies cap lleig...un i que no es digui!!!

Quan preparavem el viatge, vem llegir que a NY es serveixen 5.000 ostres diaries...i el primer dia....cap a Grand Terminal a l'Oyster Bar...6 ostres i una botella de vi blanc...benvinguda com déu mana a NY, després de 8h de viatge i 6 hores de diferència horaria...era el que tocava!!!

Recomanacions d'on anar a menjar, no ens en faltaven...les millors hamburgueses al CORNER BISTRO, jo m'ho imaginava diferent...però autèntic...bé molt americà...i en plats i coberts de plàstic (cutre del quinze!)...ara l'hamburguesa molt bona!!!! Feina tenia per que m'hi capigués tota a dins la boca!!!


No ens va faltar un coreà a little korea...PHO... uns rotllets per començar...

Noodels de gambes, sort que els vaig demanar poc picant!!!

I pollastre...

Anar a menjar a Little Italy...aquí va ser molt divertit, buscar una terrassa i aprofitar el bo que feia, era fàcil...només calia trobar una taula buida...això que els RRPP de cada restaurant pretenien que entressim al seu, i es dirigien a nosaltres directament en castellà...L'escollit el SPQR... Raviolis de formatge:

I lassanya:


UN restaurant japonés, també recomenat, gràcies Sívia!!!! el MARUMI, fins i tot ens havíen recomenat el sushi de toro, però malauradament no va ser possible, ara, el que vem menjar boníssim!!!!
Sopa miso:

Tempura de verdures i gambes

I sashimi, d'aquí i amb retard he aprés que el verat és diu mackerel, i això que jo em pensava que el mackerel era el rap...quan el rap és el monkfish...quan ho vaig llegir hi vaig caure!!! Ara el que no sé és: yellow tale?????

Tot i estar tot boníssim, d'aquest restaurant en vaig sortir disgustada, a l'hora de pagar, sempre has de deixar propina...doncs una nipona va sortir darrera nostre reclamant-nos més propina...vaig al.lucinar...i sentir ràbia de no parlar anglès correctament per justificar-li els 5$ que li havíem deixat...tot es va acabar deixant 5$ més...Una més per explicar!!!
El darrer dia, una hamburguesa a l'Smith, el bar que teníem davant de l'hotel i que cada dia ens va oferir un concert de música en directe!!!

Vem menjar més coses...queden als pendents... En resum vem menjar molt bé, a diferents llocs i per diferents preus.... genial!!!!

dimecres, 25 d’abril de 2012

Esmorzars a NY...

No es solen fer vacances a l'Abril...però nosaltres en teníem ganes!!!! I el destí escollit va ser New York City...no m'ha decepcionat gens!!! Feia tant de temps que hi volia anar que inclús vaig arribar a pensar que no hi aniria, el destí maleït! I quan va ser escollit per anar-hi pensava que em decepcionaria, tanta il.lusió posada en un indret...que després arribes allà i ni fu ni fa! Doncs per sort meva, no ha estat així!!! EL viatge va ser a un barri de NY, Manhattan...tot passant però per New Jersey (un altre estat!!), Queens, Bronx, Harlem i Brooklyn...definitivament t'ha d'agradar l'asfalt per visitar aquesta ciutat!!!


Molt contenta, doncs tot va sortir segons el previst, i de les prediccions meteorològiques que ens esperavem, res de res!!! Els homes del temps aquest cop es van equivocar de valent...de vuit dies, 5 amb un temps d'estiu i 3 de fred, pluja i vent...de tot una mica!!!

Sabíeu que els grafittis estan prohibits sota pena de presó? Jo no en tenia ni idea...I dels pocs grafittis que hi ha aquest està al Bronx, mig esborrat, descriu a la perfecció el que és la ciutat de NY...en un paraula CONTRASTOS!!!!

No us faré una repassada per tot els llocs que vem passar, però si de tot el que vem menjar...més o menys!!! A vegades la gana pot a la foto, je je je! Dels esmorzars, utf, de tot...he de dir que em segueixo quedant amb el meu esmorzar preferit: el típic pa amb tomàquet, oli verge i pernil salat...però quan no n'hi ha... he aprés a no demanar coses de casa teva quan ets a fora, ho acabes pagant!!!

Aquest ha fet 50 anys!!! per menjar-se'l!!!
Entrepants varis...d'espinacs i formatge:

De pollastre, amb tot el que vulguis a dins!!!


Ara això si que ho pagues, dos cafés com déu mana....i com no diferents...són més personalitzats!!!

Més pollastre!!!

A tot ni diuen tonyina!!!! Era com un paté de tonyina!!!

El típic, formatge amb pernil dolç calent!!!


Unes "french toast" amb les mils salses.....


I el típic, ou (com el vulguis) amb salxitxes....


No podia faltar el "Muffin"...

De baggels, pancakes i de spritzels no en vem menjar...i això que són típics...però al que no estem massa acostumats és anar menjant pel carrer.... però si, a esmorzar...tot es pot canviar, ara bé el café no saben el que és...i això que hi ha Nespressos!!!!


diumenge, 15 d’abril de 2012

Vermut alternatiu...

Fa molt poc han obert un nou establiment a Reus, GREEN DOG SABORS a la Plaça del Castell a Reus...el van inagurar pel Ganxet Pintxo, i a la seva carta conviden el cap de setmana a fer el vermut amb ostres...és un lloc molt acollidor...darrera de la Prioral de Sant Pere, tot just a la cantonada on abans hi havia La Baratura, una botiga de roba que m'agradava mooolt (snif!), tenen un bon assortit de vins que et serveixen amb una tapeta, ja sigui musclos, ensaladilla o llesquetes amb el que tenen aquell dia...El Raül, l'amo, ja té dos establiments més a la plaça, i ha sabut muntar un lloc diferent, i la veritat és que feia falta a Reus un local així!!!

El cap de setmana passat vem anar a fer el vermut amb ostres, però encara no en tenia...ens va dir que el proper en tindria, i nosaltres ja hi erem...dia rúfol...enfeinats amb tot el preparatiu de les vacances...i sempre, des de les tres darreres setmanes acompanyats de les guies de New York anotant tots els llocs que hem de visitar, i no ens hem de perdre...
Ahir vem fer un previ del que serà la nostra setmana de NY...demà tenim previst menjar-nos unes ostres a la Grand Terminal...(ho fem el primer dia, doncs tindrem dòllars per a poder-ho fer, je je je)...

 Les d'ahir espectaculars....sabor a mar...acompanyades d'una copa de cava, com no!!!




Quina millor manera de començar les vacances, dissabte un pèl rúfol (je je je)..però suculent...

dimecres, 11 d’abril de 2012

Paella...

Sempre és una alegria que el germà petit ens visiti, ell és un mestre dels arrossos, i fer-lo content és fàcil...

-Pau, et quedes a dinar?
-No, que vull dinar a Barcelona!
- Farem arròs?
-Ja miro els trens que surten a la tarda!!!

I així, el vaig tindre per mi una estoneta, poder xerrar amb ell, explicar-nos coses i escoltar-lo...un germà sempre és un germà, i si és el petit...el preferit, claaaaaaaro!!! ( I algú l'ha de cuidar mentre els pares estan de vacances...je je je...)

Sé que tothom sap fer paella, i tinc d'altres receptes d'arròs per penjar, però un arròs amb els que estimes...sempre és el millor.
Ja la seva el.laboració prometia...l'Albert, el Pau i jo a la cuina...xerrant, i... feinejant...

Primer sofregim les carxofes tallades a quarts, i reservem. Mentrestant pelem els llagostins, guardem els caps i les peles, sofregim els llagostins i també reservem. El cap i les peles les afegim al brou.
Per fer el brou, un sofregit de mitja ceba i tomàquet, afegim les peles i els caps dels llagostins, sofregim i xafem els caps, afegim una mica de julivert, mig cap de lluç, salem i afegim l'aigua, que bulli uns vint minuts i colem.
En una altre cassola hi posem els musclos un raig de vi blanc i els fem obrir amb la cassola tapada. Reservem.

A la paella hi posarem ceba, quan comenci a agafar color, hi posem els xipirons tallats, i que vagin deixant anar la seva aigua, després hi posem tomàquet ratllat, un raig de conyac, i que es vagi fent, sense pressa. Afegim els pèsols frescos, que donguin un parell de voltes, l'arròs, i el brou. Si cal afegim més brou. Quan li faltin cim¡nc minuts hi posem les carxofes i els llagostins, i en el darrer moment els musclos.

Deixem reposar l'arròs fora del foc dos minuts i a menjar...

Com que la temperatura era molt agradable...vem inagurar la temporada del nostre terrat...les petites coses!!!


Amb aquesta recepta participo a la recepta del quinze que ens proposen Els fogons de la Bordeta i Xocolata Desfeta...moltes gràcies per la proposta.....

                                                   

dissabte, 7 d’abril de 2012

Lluç sobre ceba caramelitzada al PEDRO XIMENEZ

Tinc problemes...je je je amb l'Internet...el que fa més pal d'un canvi de companyia, és el temps que estaràs abans puguis connectar-te de nou. Llavors apareixen els dubtes, hauré fet bé? Evidentment sempre que la butxaca ho noti...que tampoc ho notaré ara, doncs m'arribaran dues factures, la nova i la vella...per tant fins al mes de maig...no ho sabré...Mal de caps inútils...
 Dies de festa, sense fer res en especial però fent moltes coses...vaig començar dijous...L'Orangette ens va convidar a fer un tomb per Xerès...pensava que un paio "xeressanu" ens faria la cata...t'imagines? Hagués estat molt divertit, tenen aquell parlar...però no, la presentació ens la va fer l'Òscar, el comercial a Catalunya, i he de dir que era un paio empeltat de Xerès...entravem al món de les Bodegues Gonzalez-Byass . Ens va explicar tot el procediment de com fan el seu xerès...completament nou per nosaltres, explicat tan clar...que per moments et transportava a Xerès sota la calor intensa...tot estenent els grans de raïm al sol...
 En vem tastar 4, com sempre començant pel més suau...De la varietat PALOMINO...dos, l'AMONTILLADO i el PALO CORTADO, i de la varietat PEDRO XIMENEZ dos més SOLERA i NECTAR....no estem acostumats a aquests tipus de vins, d'aperitiu o de postre, tot i que ells els poden veure durant tot un àpat, t'imaginaves els maridatges que anava proposant...i ens va confessar que tal i com aquí pots veure't una botella de vi sencera, alà en faran una o dues copes...són forts, perduren en boca i l'omplen tota...amb una olor intensa, de pansa, figa, i no tenen cap sensació d'alcohol, sobretot els de PEDRO XIMENEZ. A mi em va encantar l'Amontillado, pot ser per que no estic gens acostumada...i quan vas a una cata sempre estàs obert i receptiu...i tot allò que eduqui el nostre paladar és bo d'apendre.
 De fet, el NECTAR va venir cap a casa, a un preu molt recomanable. Estant allà ja m'imaginava el què faria, faltava trobarl'acompanyant ideal, em passaven pel cap carns, però jo no sóc de carns...una volta pel mercat va fer que em decidís pel lluç. A casa ens agrada el lluç, en compres mig, depén del tamany uns 5 bon talls i mig cap (que sempre va bé per fer un caldo de fons de congelador!!!) fresc, i a preu de ganga, doncs veníen dies de festa i allà s'hagués quedat, va ser l'acompanyament ideal.
 Dues cebes i un porro, una cassola, una mica d'oli i foc lent...per fer una ceba caramelitzada al NECTAR...la ceba es va fer sola, de tant en tant una remenada, i una mica d'aigua, sense sal ni sicre,...uns quaranta minuts ben bons...quan la ceba ja estava fosqueta (el porro no tant) un gotet petit de NECTAR...quina flaire...
 El lluç, a darrer moment...en una paella molt calenta i sobre paper de forn, dues gotes d'oli i quasi volta i volta...
 Per la presentació, separem els medallons de lluç sobre la ceba caramelitzada al Pedro Ximénez....

Què bo!!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...