dimarts, 22 de febrer de 2011

Maduixes amb llàgrimes de Gin Tònic!!!!

A principis de Febrer una trobada gastroblocaire ens va tornar a retrobar....aquest cop a l'Empordà...un dia quasi bé d'estiu ens va acompanyar a una colla de blocaires i uns poquets que no ho eren, però ho seran en un futur no molt llunyà!

En Manel es va encaregar de preparar tota la logística per que això fos possible...feina...però crec que agraïda...des d'aquí les meves felicitacions!

Al matí, al Mas Alba, a Terradelles, els formatges i les conserves van ser les temàtiques d'un dia rodó...alguns van poder gaudir també de les vinyes Espelt, no va ser el meu cas...em va saber greu, però no es pot ser al plat i a les tallades...


(Foto del Fòrum Gastonòmic de Girona)
Avui toquen les conserves. Jo ja les coneixia, fa un any vaig estar a la presentació que va fer en Manu a l'Orangette a Reus...llavors ja vaig comprar unes llàgrimes de mango... i es van materialitzar en un risotto...

En Manu ens va fer la presentació del seu producte i després a tastar les conserves...totes...i un dilema per triar quina emportar-me cap a casa...un parell: les llàgrimes de Gin Tònic i les llàgrimes de Pedro Ximenez...van ser les que més idees em van suggerir...difícil tria!

De fet aquesta recepta va ser per les primeres maduixes del mercat...la veritat és que les maduixes es mengen soles, o amb sucre, o amb vi, o amb suc de taronja...i cuinades també de mil maneres....qui no té una recepta amb maduixes?

Necessitem

200 gr de maduixes
Sucre
Pasta de full
Llàgrimes de Gin tònic

Netejar les maduixes i tallar-les llaminades. Les posem en una paella i les cobrim de sucrei una mica d'aigua...esperm que l'escalfor desfaci el sucre i s'estovin. Reservem.

Pre-escalfar el forn a 200º. Mentre preparem la pasta de full... de la que comprem ja feta!! la tallem amb un motlle rodó, i per fer les vores i posem una tira de pasta de full, ho enganxem amb els dits mulats en aigua, així s'enganxa perfecte, punxem amb una forquilla i els posem al forn seguint les instruccions del fabricant, jo no les vaig pintar amb ou batut, però es podria fer!!

Quan estan llestos, treure del forn. Els omplim amb les maduixes, i pel damunt les pintem amb les llàgrimes de Gin Tònic, que primer haurem fet que perdin la textura de gelatina coent-la al bany maria.

Decorar el plat i llest per menjar!





En Manu va presentar aquest format al Fòrum gastronòmic de Girona...Felicitats pel resultat!



... principis de febrer, amb un dia intens!!!

dissabte, 19 de febrer de 2011

Pufs de bacallà by Santi Santamaria...

El passat 16 de febrer en Santi Santamaria ens va deixar...i l'Starbase va fer una proposta al seu blog i via facebook per fer-li un homenatge...cuinar una recepta seva...l'hora...les 12!....una mica més tard aquí en teniu la meva versió dels pufs de bacallà...l'he tret del llibre d'en Santi Santamaria "100 recetas para casa"...

Necessitem

Puf
1/2 de farina
14gr de sal
250 gr d'aigua
12gr de llevat

Crema de bacallà
250gr de bacallà dessalat
llet
oli d'oliva
sal i pebre

Primer preparar els pufs tot barrejant la farina, l'aigua i el llevat. Deixar reposar uns 10 minuts i afegir la sal. Barrejar deu minuts més i deixar reposar 35 minuts. Passat el temps estirar la massa ben fina i tallar-la en rodó. Posar al forn a 220º uns 5-6 minuts. Retirar-los i fer un forat al mig.

Per la crema de bacallà, ja tindrem el bacallà dessalat i el courem en llet, un cop cuit, posar-lo al turmix, i afegir llet calenta, una mica d'oli, sal i pebre. Quan està fred ho posem en una mànega pastissera i omplir els pufs.


A la foto del llibre els pufs eren compltetament rodons....aquest no...però s'han inflat!!!!

I demà cap al Fòrum gastronòmic de Girona!!!

dilluns, 14 de febrer de 2011

Al Febrer...Calçotades...

Feia temps que no gaudia d'una calçotada, potser dos anys... i sembla estrany doncs jo visc a una terra on les calçotades es fan!!! Cal reunir una colla d'amics, trobar-nos a un lloc adient, fer un pacte amb el diable per disposar de sol, i moltes ganes d'embrutar-te les mans i treballar...doncs sols no es fan!!!

Diumenge, el dia s'aixecava emboirat...però al cap d'unes hores...el sol ja lluïa al cel...esmorzem? fer una calçotada porta el seu temps... i no val la dita d'arribar i moldre...algú ha de fer el foc... i mentres que millor que unes sardines a la planxa...mmmmm...com que a mi la carn m'agrada ben poc...vaig insistir en fer una sardina-calçotada...com que erem pocs i ben avinguts, no hi va haver cap problema ...unes sardines per esmorzar...evidentment el porró no podia faltar... jo no me'n vaig sortir de veure en porró...(de fet no ho vaig ni intentar, quan una se li posa al cap que no en sabrà...ja ni ho intento,o...no volia que es riguèssin de mi!!! és igual, ho van fer igual per no saber-ne!!!)

Entre riures, sardines i el porró (amb vi de Falset, una garnatxa negre de 13º sense etiqueta, ideal per a calçotades), varem començar a preparar els calçots. Ja els teniem encomenats feia uns dies, i el dissabte els van anar a buscar...ja veureu que bons i dolços que són! i bona pinta en feien...poca preparació, escapsar les puntes verdes....i al foc!
Cuits a la flama!!! (tots fumats!!!!!!!!!!)
Coure uns 200 calçots, pels que erem...porta una estona...sort que ja havíem fet coixí amb les sardines! Un cop cuits, es guarden embolicats amb paper de diari, i es guarden fins que estan tots preparats....la salsa es feia a la cuina, la Mònica se'n va encarregar...diu que és ben fàcil uns tomàquets i alls escalivats, atmetlla mòlta, carn de nyora, sal, oli i vinagre...les mesures? a ull...tasteu-la a veure què tal? ...la veritat és que molt bona, i potser és la clau d'una bona calçotada!!! Ja hi som, de 200 calçots no en va quedar ni un...però encara quedava conill, llangonissa, i carxofes a la brasa, per a qui en va voler...(les carxofes, són les coses verdes ensorrades a les brases...ohhh...que bones!!! Del conill, jo vaig passar!)

De postres, vaig fracassar amb el meu intent de postres, un altre dia serà!!!!.... però pel pa de nous sempre queda un foradet!!!

En definitiva un gran diumenge!!!...en farem alguna altre aquesta temporada???

dilluns, 7 de febrer de 2011

Tirabecs i pèsols ofegats!!!!

Dissabte ens vem perdre per l'Empordà...un gran dia, sens dubte!!!... mentre la recepta amb els productes que vaig comprar no arriba podeu entrar aquí, aquí, aquí, aquí, aquí o aquí...i a gaudir-ne...

Els mesos de febrer i març trobem pèsols al mercat, i la veritat que val la pena aprofitar-ho! Aquest cop pèsols i tirabecs...els tirabecs són pèsols amb tavella, i a casa recordo que sempre els menjavem fregits, però ara feia temps que ni en menjava ni en comprava.

Necessitem

300gr de pèsols
400gr de tirabecs
1 porro
1 got de vermouth IZAGUIRRE de Reus
100 gr de pernil salat
Sal i aigua

En una cassola gran sofregir els porros tallats finets, quan comencen a agafar color afegir els tirabecs, que haurem netejat primer, treien les puntes i partint en tres trossos, a foc lent anar remenant fins que els tirabecs comencen a estar tous, en aquest moment afegim els pèsols (acabats de desgranar),ho salem, posem una mica d'aigua i un got petit de vermouth Izaguirre. Ho tapem i ho deixem a foc lent uns 15 minuts. Passat el temps hi posem el pernil tallat a trossos, i ho tenim dos minuts a foc fort. I ja està llest!!!




Bon profit

dissabte, 5 de febrer de 2011

Croquetes de la Ruscalleda!

Un dia, passejant per Barcelona vaig entrar a la Casa del LLibre al Passeig de Gràcia i vaig trobar un fons d'armari, ...per l'estanteria dels meus llibres de cuina, aquest cop fullejat i comprat. La veritat que un molt bon punt de referència per a la cuina bàsica i de casa, i amb un títol perfecte: "Cuinar per ser feliç" de la Carme Ruscalleda.

Les CROQUETES DIVERSES, aquest cop només he adaptat les quantitats, doncs la recepta que ella fa és per a 8 persones. Posaré però la seva, i si teniu el llibre és a la pàgina 31.

400gr de la carn escollida, en el meu cas era pollastre i gallina de fer el caldo
1 ceba
500ml de llet
3 rovells
100gr de farina de blat
50 gr de farina de blat de moro (Maizena)
Sal, pebre blanc, nou moscada, oli d'oliva verge extra

3 clares i pa ratllat, oli per fregir-les

En una cassola adequada als volum dels ingredients, posar-hi un fil d'oli i sofregir-hi a foc lent la ceba picada molt fina, ha de quedar rossa, 20 minuts.
Afegir la carn que tenim picada, donar-hi un tomb per la cassola, 1 minut.
A part, en un bol mesclar bé (amb l'ajut d'una batedora manual de barilles) la llet, la farina, la Maizena i els tres rovells d'ou, el punt de sal i pebre i un polsim molt petit de nou moscada. Tirar.ho al sofregit ceba-carn i, a mig foc, continuar la cocció, sense parar de remenar, fins que la mescla es converteixi en una pasta fina, espessa i brillant, que per cocció i emulsió fa butllofes i, per si mateixa, es desenganxa de les parets de la paella o cassola on l'hem cuit, aproximadament 10 minuts.
Només ens queda abocar la pasta de les croquetes en un taulell adequat, esperar que es refredi, donar-hi forma de croquetes, passar-les per les clares i arrebossar-les amb pa ratllat, i fregir-les amb oli d'oliva verge extra, calent al punt, 170º.
Gràcies Ruscalledam per aquesta recepta.

I com jo us ho explicaria, que al cap i la fi, és com ho he fet.

He tret la carn del pollastre i de la gallina del caldo, vigilant que no hi quedés cap ós, llavors ho he passat per la trituradora i ho he pesat per calcular les quantitats de la resta d'ingredients. En una cassola grossa hi he posat l'oli i la ceba tallada ben fina, quan agafa color i afegim la carn picada. En un bol barregem els rovells d'ou, les farines, la llet, sal, pebre i nou moscada. Quan està llest ho afegim a la cassola i no parem de remanar fins que espesi, queda una textura suau, passats uns 10 minuts ja estrà llest. Ho col.loquem en un bol de vidre i ho deixem refredar. Fem les croquetes amb dues culleres, o bé amb les mans. Ho passem pels rovells i després pel pa ratllat, i ho fregim. Si en surten masses, les congelem, jo les he congelat sense arrebossar-les, així en podré fer canelons...

A menjar!!!





dimecres, 2 de febrer de 2011

Pollastre amb ceps...de nou!

Des de que vaig descobrir el pollastre de granja, sempre que puc el compro i si puc arreplegar 4 ceps (dels collits a casa i congelats)...combinació ideal per a fer un pollastre amb ceps. Gràcies Carme pels ceps ...ha sortit un pollastre boníssim!(ups, no ho hauria de dir jo!!!!)

Necessitem

1/2 pollastre de la part de les cuixes
1 porro
3 grans d'all
3 fulles de llorer
unes branques de farigola
1 got de vi blanc
1/2 got de vi dolç
Oli, sal i pebre

A l'olla exprés hi posem l'oli i els grans d'all. Mentre netejarem el pollastre de possibles plomes i sal pebrem. Quan l'oli està calent, enrossim el pollastre i el retirem. Hi posem el porro tallat ben finet i deixem que agafi color, llavors i tirem el pollastre, el vi, el llorer i la farigola. Tapem l'olla, i el deixem a foc mitjà uns vint minuts, passat el temps, obrim i afagirem els ceps que amb el temps de preparar el pollastre hauran tingut temps de descongelar-se, i si veiem que no hi queda suc a la cassola, podem afegir una mica d'aigua (a mi no m'ha calgut!) tornem a tapar l'olla i els deixem 10 minuts més a foc una mica més fort.

Del vi que hi he posat: el vi blanc ha estat MONOPOLE un Rioja del 2009, és de la varietat viura, a Catalunya conegut com a macabeu, un vi de color groc daurat i de sabor melòs, que respecte la qualitat/preu és força acceptable (n'he pagat 4,85€ malgrat l'he comprat altres vegades més bé de preu).
I del vi dolç, he fet servir l' ÈTIM Verema Tardana un Montsant del 2007 fet de garnatxa blanca, que per no agradar-me els vins dolços, aquest n'és l'excepció, no us puc dir el preu per que ja fa dies que el tinc per casa, però molt recomanable.

I... ja està llest per a menjar.



Bon profit
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...