dimarts, 28 de desembre de 2010

"Bacalao ajoarriero..."

No volia acabar l'any sense fer aquesta recepta...recordo, fa molt temps, que hi havia un restaurant vasc a Salou, on anavem a fer tapes varies, i la que més m'agradava era aquesta, amb el temps la vaig adaptar fent el bacallà amb samfaina, que queda prou bo també, però després d'haver "googlejat" receptes de bacallà, al final n'he versionat aquesta:

Necessitem

500 gr de bacallà al punt
6 grans d'all
1 pot de tomàquet fregit
1 pebrot de dos colors (verd i vermell)
6 o 7 pebrots del "piquillo"
Un parell de cebes de Figueres
1/2 porro
1 patata gran
Uns quants pèsols

En na cassola gran i posem un bon raig d'oli d'oliva i els alls tallats ben finets, quan comencen a agafar color i afegim la ceba, el porro i el pebrot de dos colors tallats petits, i deixem que a foc lent es vagin coent, mentres ja tindrem el bacallà al punt de sal, i l'esmicolem. Quan la ceba i el pebrot estan cuits i afegim el tomàquet fregit (jo faig servir els pots de conserva que em dona la meva àvia...sort que en tinc!), ho barregem bé, hi afegim el bacalà esmicolat, els pebrots del piquillo tallats, i les patates (que abans haurem fregit una mica), els pèsols, un rajolí de vi blanc i ho tapem, ho deixem uns 20 minuts... a menjar...



Ho acompanyem amb un vi blanc o amb un cava...

I a sucar-hi pa!!!

diumenge, 26 de desembre de 2010

Plum cake...

Feia temps volia fer aquesta recepta, la que sempre feia la mare i sempre li quedava bé!!! Una trucada a la mami, i recepta anotada...ella al final no l'ha tastat, però els qui ho han fet els hi ha agradat molt...el més graciòs és com l'han anomenat..."blum keil"...

Necessitem

200 gr de mantega flonja
200 gr de sucre llustre
75 gr d'atmetlla mòlta
280 gr de farina
2 cullerades de llevat
4 ous normals
125 gr de taronja confitada
150 gr de cireres (meitat de verdes i meitat de vermelles)
75 gr de sultanes (jo les tinc amb rom...)
75 gr de meló confitat (jo he posat carbassa confitada, de meló no en vaig trobar!)
1 cullerada de rom íntens
50 gr d'atmetlla llaminada
Ratlladura de taronja
Ratlladura de llimona

Primer de tot encendrem el forn a 180º

En un bol gran barrejar la mantega i el sucre llustre, és ideal fer-ho amb les mans, però jo ho he fet a mà ajudant-me amb el globus, quan està tot ben lligat afegir els ous d'un en un, després l'atmetlla mòlta i el llevat, i després hi anem tamitzant la farina a mesura que ho anem lligant. Al final la cullerada de licor i les ratlladures de llimona i taronja.

Respecte les fruites confitades, les passarem per aigua, per treure'ls-hi el sucre, i tallarem a daus petits, les pasem per farina junt amb les sultanes.

I ja podem muntar el motlle de 30cm, el folrem amb paper d'anar al forn, i posem una fina base al fons, llavors barregem les fruites amb la resta de massa, i acabem d'omplir el motlle. Jo he fet servir un motlle de 25 cm, i amb la resta de massa he omplert uns motlles individuals (el proper cop els treuré abans del forn, doncs han quedat torradets de fora i flonjos de dins!!!).
Clavar un gavinet de punta a punta i posar-hi les atmetlles llaminades.

I al forn, a 180º durant una hora i mitja...si veiem que agafa massa color ho tapem amb paper d'alumini.

I a menjar...em sap greu que no pogue sentir l'olor que feia...




Bon profit....i tot i que el Nadal ja ha passat us dessitjo unes Bones Festes!!!

dimecres, 22 de desembre de 2010

Crema de patates violette...

Veure patates violette no és massa habitual, però sembla que aquestes dates, facin surtin de l'amagatall, són un pèl més cares, però una delícia...

Per fer-ne una crema necessitem,

400gr de patates violette
1 patata blanca
1 ceba de Figueres
400 ml d'aigua
Sal i pebre
Parmesà ratllat

Posar l'oli en una cassola, dorar la ceba. Pelar, rentar i tallar les patates a trossos grans, passar-ho amb la ceba uns minuts i un pols de sal. Afegir l'aigua (que la tindrem calenta) i quan bulli l'aigua esperar que les patates estiguin cuites. Afegir pebre al gust, i triturar-ho tot.

Una mica de parmesà ratllat pel damunt i a menjar...



Bon profit

diumenge, 19 de desembre de 2010

Pèsols ofegats amb carxofes i penil...

M'encanten els pèsols...una vegada, una professora de cuina vegetarina que vaig tenir ens va dir: "Som el que mengem!"...jo llavors menjava molts pèsols...doncs estava fent pràctiques amb els "palillos xinesos"...sempre que en menjo, m'imagino que sóc un pèsol...em fa gràcia...

Aquest cop, amb carxofes, una altra verdura que m'encanta!

Necessitem

200 gr de pèsols frescos (jo ja els he comprat desgranats)
4 carxofes
1 porro
2 fulles de llorer
1 got de vi blanc
100 grs de pernil ibèric

Agafar una cassola amb tapa, posar-hi una mica d'oli i dos grans d'alls sencers, quan l'all comença agafar color, afegir el porro tallat petit, el tindrem a foc lent fins que agafi color, llavors afegim els pèsols que els tindrem amb aigua i les carxofes, que primer li he tret les fulles de fora (bastantes!!!) i les he tallat petites en 6 o 8 trossos cada una, ho afegim tot amb la mica d'aigua dels pèsols i el got de vi blanc, una mica de sal i les fulles de llorer. Tapem la cassola. Als quinze minuts li he afegit una mica més d'aigua, i quan en portaven 20, li posem el pernil (tallat ben fi)...cinc minuts més i parar el foc.

Han quedat molt bons, us ho asseguro!



Bon profit

dimecres, 15 de desembre de 2010

Barcelona s'ho val...

Ser de BCN i no viure-hi pot resultar estrany...però per diferents motius estic vivint a Reus, de moment!!!!(je, je ,je) Per sort, BCN no està lluny i sempre ve de gust passar-hi un cap de setmana, i si el Nadal és a prop...millor!!! (digueu-me consumista!!!), he de dir que el temps hi va acompanyar, passejar, observar, menjar i veure, en definitiva gaudir de la ciutat...ser uns "guiris" a BCN...tot un plaer...

La Pedrera, el seu terrat era un lloc pendent!



La Sagrada Família, a part de les cues, va valer la pena!



I dels menjars, us en poso un, dinar a la Barceloneta, malgrat sentir-me de BCN, indret un pèl desconegut per a mi, de petita no recordo massa haver-hi estat, i de no tant petita potser només com a turista...ELS FOGONS DE LA BARCELONETA, un solet de luxe ens va acompanyar...



Es troba a la Plaça de la Font, he de dir que les casualitats van fer que la trobés...


I el dinar molt bo, de primer unes sardines a la brasa...


I de segon un parell d'arrossos per a compartir, arròs de sípia i calamar:


I arròs caldòs de bolets...


De postre un Brownie, em vaig oblidar de fer la foto!!! (va anar a compte de la xocolata que no vaig fer al C/Petritxol!!!)

Realment vem dinar molt bé!

ELS FOGONS DE LA BARCELONETA
Plaça de la Font, sn
08003 Barcelona
932242626

dimarts, 7 de desembre de 2010

Crema de carxofes....

Que n'és de fàcil quedar bé....i amb uns ingredients tant sencills com patates i carxofes...la patata de pell blanca i la carxofa de les d'oferta, que segons què no ho podries fer...
Però una cremeta de carxofa, amb aquest temps que fa..que no plou però tot està humit...no fa fred però acabes tenint fred per la humitat...bé la qüestió no és que faré demà...si no el que faig avui...una crema de carxofes i una orada a la sal, un bon cava...i gana per a menjar-s'ho...
Com un ingredient com la carxofa m'agrada tant, recordo quan la fòbia dels règims m'envaïa, la carxofa era l'ingredient màgic que tot ho eliminava i tot ho depurava...ara potser també ho fa sense voler...però ja no em senta malament menjar-me-la havent estat fregideta per després estar bullida i triturada per a ser crema...
Necessitem
Mig porro
Mitja ceba de Figueres
1 patata de pell blanca
4 carxofes
i 500ml d'aigua
Sal i pebre al gust
(evidentment es pot enriquir amb formatge o crema de llet, però la veritat és que no li cal, ni el bacon sofregit, ni els encenalls de carxofa fregida...haguéssin decorat, i potser hagués estat més bo, però...crec..que no li cal!!!)

Sofregim per aquest ordre la ceba i el porro, després la patata (pelada i tallada a daus petits) i després la carxofa, quasi senscera (he tret les quatre fulles del voltatnt,les punte i he afegit els talls)...res volta i volta potser cinc o set minuts, hi he posat l'aigua calenta (no de l'aixeta...embotellada...) i deixar coure tot plegat uns 25 minuts, al final un bon cop de turmix i passar pel colador...rectifiquem de sal i pebre al gust...i bon profit...

dilluns, 6 de desembre de 2010

Risotto de carxofes....

Diumenge toca pollastre a l'ast...però avui és dilluns de festa i tampoc he menjat pollastre a l'ast...poder la previsió que venien dos dies de festa va fer preveure el fet! Després de passar un dissabte amb la familia, dinant un plat de pataques i bajoques amb oli del primer raig...després venia de gust fer una passejada per Cambrils, la vila marinera que em té el cor robat, fresqueta per cert...em va subministrar el sopar de dissabte i el dinar de diumenge...peixet...mmm que bo...d'una crema de galeres i unes vieres volta i volta en podria haver fet un bon post, i sense secrets...però em vaig oblidar de fer fotos...no de menjar-m'ho tot!

Dilluns, avui pollastre!!!... però un canvi de plans de darrera hora, han fet que cuinés una mica, què hi ha per la nevera? dues carxofes, dos pebrots...i els darrers grans d'arròs vialone nano rondaven per la cuina... un risotto!

Encara recordo ara el primer cop que vaig menjar risotto, va ser fa temps a un restaurant a la Selva del Camp, ha plogut molt des de les hores, i si aquell dia m'haguessin dit que jo el cuinaria...no m'ho hagués cregut.

La recepta del risotto no té secrets, ja l'he fet moltes vegades i sempre amb la mateixa base, un bon sofregit de ceba i porros, avui també pebrot verd, un pols de sal, després afegim l'arròs i el sofregim un parell de minuts, la primera aigua que li posem és un got de vi blanc, fins qeu se'l vegui tot. Llavors afegim les carxofes que ja les tenia fregides. En un cassó a banda tindrem escalfant un brou suau, aquest cop de pollastre, i l'anirem afegint a l'arròs fins que ell ens digui prou (12 minuts segons el proveïdor), parmesà ratllat al final. Retirar del foc i servir aquest cop amb parmesà i pebre acabat de moldre i a menjar:




Bon profit

dijous, 2 de desembre de 2010

Suflé de xampinyons...

A vegades no sé d'on em surt aquesta vena per la cuina, no me'n adono i tot està vinculat amb ella, m'aturo en una llibreria i acabo fullejant els llibres de cuina i per una recepta fins hi tot he acabat per comprar, n'he robat (amb permís (perdò Pau,...algun dia te'l tornaré)) i darrerament en format digital han arribat a mi. Fullejat i ara ja imprés. Aquest darrer és "CADA SETA Y SU COCINA" de Mª Luisa Díez Casado, va arribar per la xarxa, algú va pensar que m'agradaria i me'l va enviar...amb la caça de bolets no tinc masses èxits (sempre m'ajuden) però amb la cuina em defenso, i potser per això va arribar a mi.

Bolets, que genials! cuina'ls com vulguis...sempre et sortiran bons...

En veure aquesta recepta (per cert sense foto, una de les moltes deficiències d'aquest llibre...però per això estan els entesos!) me'n van agafar ganes de fer-la, i tot llegint els ingredients ja començava a versionar...necessitava ramenquins, no en tenia!!! He trigat uns dies en comprar-los, però ara ja els tinc i perfecte, ja us puc penjar el post, que no les tenia totes en si el suflé pujaria...

És molt fàcil de fer, i per acabar d'informar-me de com fer-lo a la revista CUINA el número 99, de l'octubre de l'any passat, hi ha un reportatge que us recomano "Suflé l'aire francès" per en Xavier Pellicer i Montse Virgili...felicitats!.

Necessitem (per a 4 ramenquins)
300 gr de xampinyons
2 ous grossos
2 formatgets de tota la vida
un pols de sal
Parmesà ratllat

Posarem els xampinyons nets i tallats dins el trumix junt amb els formatgets, i els rovells d'ou. Per altra banda batrem les clares d'ous amb la sal, fins al punt de neu. Posarem la barreja dels xampinyons en un bol, hi afegim la meitat de les clares a punt de neu, i un cop ben barrejat, afagirem l'altre meitat.
Untarem els ramenquins amb mantega, i posem paremesà ratllat al fons, cobrim els motlles amb la barreja de xampinyons, i acabem amb un altre pols de formatge ratllat.
Tindrem el forn calent, el posem a 190º i els deixem 15 minuts, passat els 1 min, els deixem 2 minuts més amb només la part de dalt del forn.

Obrim el forn, i a menjar tot seguit:



Bon profit! (la foto ha estat feta quan ja havíen baixat un pèl!)

dimecres, 1 de desembre de 2010

Tom Yam Soup a la catalana...

Retornada de les vacances ara fa tot just un mes, m'entra la nostàlgia de les aventures que vaig gaudir allà, em queden els records i fer l'àlbum de les fotos que vaig fer ( i de les que he recopilat) i creieu-me que no són poques...
Vaig tornar enamorada de la cuina tai, és tant diferent al que estem acostumats... possiblement la galanga o galangal va ser tot un descobriment, jo no ho l'havia vist mai, i en desconeixia el sabor...ara que l'he cuinat...puc dir que és una gran descoberta! I sort n'he tingut del Pere, de Cal Pere al mercat de Reus, que sempre m'aconsegueix tot el que li demano!!!

La galanga és semblant al gengibre però no pica tant, podria recordar al nostre pebre, però no exactamnet, bé, podeu veure més aquí, la foto que n'he fet és aquesta:



El Tom Yam Soup és un dels plats més coneguts a Tailàndia, ara bé fer-la aquí és un pèl complicat, doncs molts dels ingredients no els trobem pas. Les sopes m'agraden i m'ha portat a fer-ne una vesió a la catalana d'aquesta sopa, no deix de ser una sopa de verdures, i amb el que tenia a la nevera l'he fet...

Ells la cuinen al wok, jo directament a un cassó.

4 o 5 talls de galanga tallada fineta
1/2 ceba
2 lemon gras
2 pastanagues
1 moniato
2 pebrots vermels (eren petits)
5 o 6 xampinyons
300 ml d'aigua
Salsa de soja
60ml de llet de coco

Primer hem de tallar totes les verdures ben petites. En un cassó hi posem l'aigua a escalfar, mentre en un altre cassó hi posem una mica d'oli i quan enstà calent tirem la ceba, el lemon gras i la galanga, ho deixem tres o quatre minuts, després anirem afegint les verdures, la pastanaga i el moniato, el bebrot i els darrers els xampinyons, l'aigua ja estarà calenta i li tirem, ho deixem a foc mitjà uns 20 minuts, a mitja cocció hi afegim dues cullerades de salsa de soja, i quan faltin cinc minuts la llet de coco.
Ho posem en bols i aquí teniu una sopa de verdures boníssima!



Aquí vaig explicar com feien la Tom Kha soup, que n'és una versió d'aquesta Tom Yam, però per que veieu els ingrdients que fan servir, jo no hi he posat res de picant ells n'hi posem, us ho asseguro!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...