dijous, 14 d’octubre de 2010

dimecres, 13 d’octubre de 2010

...Ous de Reig... i risotto de ceps

En aquests moments ja puc dir que tinc la motxil.la feta...el que ja no sigui dins, no vindrà amb mi...fa molts mesos que aquest viatge s'ha estat gestant, demà més o menys a aquesta hora estaré volant cap a Bangkok...19 dies per davant em portaran a l'aventura, sorpreses i sensacions...tanco els ulls, i, encara no m'ho imagino...demà realment serà cert!!

Abans però, no volia marxar sense publicar el meu darrer post abans de tancar per vacances...

M'encanta conèixer gent que els hi agradi la muntanya, i que siguin uns boletàires intrèpids i afortunats de saber trobar... ous de reig (entre d'altres, és clar!)...i el millor de tot que ho comparteixin amb mi! Gràcies Xavi de tot cor!

Mireu-lo, petit i de color taronja, bolet que apareix a principis de tardor, sembla que aquesta serà una bona temporada pels ous de reig...ara bon moment per trobar-ne...si saps a on, és clar!



Els ous de reig, altrament coneguts com a quicous, bolets d'or o monjoles...són ideals per menjar en carpaccio...



Carpaccio d'ous de reig

Tallar els ous de reig a làmines, posar oli d'oliva, sal Maldon i pebre acabada de moldre...una delícia!



I de segon plat, un risotto de ceps, la veritat és que aquest plat ja l'he fet varies vegades, però aquest cop vaig fer servir aquest arròs, gràcies Salva, doncs ell va ser qui me'l va portar de Viena, curiosament el va trobar allà, i va pensar que jo en faria quelcom, dit i fet!



Del curs de risottos que en Nicola Marino ens va fer al Club Social Caprabo, m'atreveixo a dir que és el curs que més suc n'he tret, doncs ell ens va ensenyar la recepta bàsica per fer un bon risotto, i a partir d'allà a versionar!!!

Arròs vialone nano
Caldo de pollastre lleuger
Ceps frescos
Parmesà
1 ceba
1 got de cava

En una cassola d'uns 25 cm, posarem un raig d'oli, i tirarem la ceba tallada molt fina (jo ho he fet amb la mandolina!), quan comença a agafar color, afegir la meitat dels ceps i afegir l'arròs (1 tassa de café per persona), comencem a remenar i hi afegim el got de cava, aquest cop un gran descobriment que vaig fer diumenge a la FIRA DEL VI de CAMBRILS, és el cava CARLES ANDREU BRUT NATURE RESERVA en BARRICA, esparem que l'arròs se'l begui, i llavors anar afegint caldo de pollastre i sense parar de remenar, afegirem tantes cullerades com l'arròs necessiti, aquest arròs necessita 15 minuts per estar cuit, doncs tantes cullerades com 15 minnuts necessiti. Al final, hi posem l'altre meitat de ceps, sofregits, i el parmesà. Deixem reposar uns tres minuts i llest!



Boníssim, i és clar no només l'arròs es va beure el cava, je je je!

Ara si, tanco per vacances.....NAMASTE

divendres, 8 d’octubre de 2010

Pollastre de granja amb ceps...

El darrer plat amb ceps de la remesa de dissabte, alguna cosa consistent per demà a dinar...així haurà reposat tota la nit, i estarà més bo! És curiòs, però al mes de novembre tinc un curs de cuina amb bolets i les cinc darreres entrades són plats amb boletus, per tant puc dir que aquesta temporada tindrem bolets al blog!!!
Demà, esperem que no plogui i pugui gaudir d'alguna exquisidesa... ous de reig...mmmm estaria bé (creuaré els dits!!)...la natura ha d'oferir un bon regal d'aniversari al meu germà petit, felicitats bro!!!!

Aquesta tarda he anat a la plaça, a comprar pollastre...de cal Borrull...m'han fet una perfecte explicació del pollastre que he comprat...un pollastre de granja...com que sencer era molt gros, l'he comprat a trossos, 4 cuixes i dos parts de dalt...d'un color groguenc i encara amb plomes, ha fet una bona cassola.

A l'olla exprés hi he posat oli, força oli d'oliva, he sofregit el pollastre (un cop net i salat), i l'he reservat. Tallar les cebes de figueres i pelar les cabeces d'alls, jo n'he posat tres i tres, amb el mateix oli, deixar que la ceba perdi la consistència, després afegir el pollastre, afegir una mica d'aigua, un raig de vinagre d'arròs i tapar. Uns vint minuts, a foc mitjà. Destapar passats els 20 minuts i afegir els ceps tallats a trossos ben petits, tapar i deixar coure uns 10 minuts més. Passat el temps, destapar i parar el foc. He deixat l'olla al foc, i així s'ha acabat d'evaporar el suc.
No l'he tastat, però fa una olor que encanta...ja us ho diré!




I ja per acabar amb els ceps que m'han quedat, els he posat sensers amb oli d'oliva, he tapat el pot i d'aquí a un mes...l'obriré, a veure si aconsegueixo un oli a l'aroma de ceps!

Possiblement sigui la darrera entrada, (o no?) abans que comenci les vacances...la setmana que ve...l'aventura m'espera...

dijous, 7 d’octubre de 2010

Mossegada de ceps!

Quan la feina apreta sempre es bo pendre's un kit kat...l'altre dia celebravem que era el darrer dia que estaríem tota la plantilla de l'oficina plegats... l'octubre serà mes de vacances per alguns i mes de comiat per d'altres...jubilar-se...que em queda lluny això...no em faria res deixar de treballar i poder gaudir del que m'agrada...com els envejo aquells que es jubilen...però ells s'ho mereixen...treballar tota una vida per ara poder viure-la!!!

Quan ja havíem tancat...un petit brunch...una companya de feina havía estat a França i va portar un vinet i un formatge, i jo vaig fer aquestes mossegades de ceps, amb els ceps que havia caçat el cap de setmana...

Pasta de full (ja feta)
Ou batut
Ceps
2 cebes de figueres
Sal i pebre

Tallar la pasta de full en la forma dessitjada, posar-la al forn, ben coberta d'ou batut, deixar-la uns 10 minuts, i reservar. Pelar i tallar les cebes, posar-les en una paella amb oli i quan ja comença a agafar color, afegir ells ceps, ja nets i trossejats. Deixar coure, fins que els ceps estiguin cuits, rectificar de sal i pebre.
Posar sobre les tartaletes la barreja de ceps i ceba, i pintar amb una mica d'ou batut. Posar uns 5 minuts més al forn.
Es pot menjar calent, o com el nostre cas....a temperatura ambient.



Bon profit

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Crema de ceps amb encenalls de foie...

Què fas amb vora cinc kg de ceps....improvitzar diverses receptes..no?

Amant de les cremes...i quan més sencilles millor...després de netejar -los tots amb aquells bocins més "lletjos" n'he fet una crema...i malgrat la temperatura encara no és la més indicada per una cema que fumegi... si que l'és per menjar una crema calenta amb uns encenalls de foie...

500 gr de ceps
2 cebes de figueres petites
500 ml d'aigua
Oli, sal i pebre

Ben fàcil, tallar les cebes ben petites, fer-ne un bon sofregit, quan està llest afegir els ceps tallats a trossos, i afegir l'aigua calenta, deixar que tot junt es cogui uns 2 minuts i triturar amb el turmix. Sal pebrar.

Fer uns encenalls amb un bon foie, i posar pel damunt...llest per menjar!



L'olor dels ceps és tant intens que transforma aquesta crema en una veritable exquisidesa!

Mmmmmmmmmmmmmm.........

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Carpaccio de ceps

Ceps, quina virgueria!...

Hora de trobada: D'hora
Lloc de trobada: La muntanya
Nº de Cistells: 2 de grans

De la meva frase.... "jo no els vec, em veuen ells a mi" hauré de començar a canviar-la...doncs, avui ja puc dir que alguns els vec jo!!! Quina satisfacció porta la captura d'un bolet...arribar-hi, veure'ls, fotografiar-los, capturar-los i menjar-los...com sempre la companyia és providencial...ben d'hora ens hem trobat 4 amants dels bolets amb l'objectiu de passejar per la muntanya, i amb una creença minça de trobar massa cosa... i efectivament massa varietat no hem trobat, però quantitat...força...ceps i apagallums han estat les captures d'avui. De la quantitat que n'hem agafat, ja estic pensant com ens els podem menjar...la primera mostra avui, la manera més sencilla i més natural de menjar uns ceps, en carpaccio. Les properes mostres...ben aviat!


Uns dels ceps abans de caçar, te'ls troves allà amagats d'entre la fulleraca, a vegades de difícil accés, sempre envoltats d'altres elements que no són pas comestibles...animalons, petits, ràpids i negres o marrons que s'espanten o t'espanten a tu...mentre amb alegria veus un cep que si hi pares atenció previament hauràs sentit l'olor, d'entre l'olor humit del bosc fins a discernir-se l'olor del cep...oooooooooohhhhh....allà estan esperant-te... pots treure ja totes les senyals lluminoses i amb cura de no trencar-lo l'agafes, te'l mires, l'olores....i somrius...
Cap al cistell, un altre!!! mmmmm


Una hora després, miravem el que havíem caçat, un descans per beure aigua i acabar d'esboçar el camí....primeres impresions i una foto del cistell:



La meva part, un cop arribada a casa:



I, el primer àpat, agafar tres ceps, netejar, tallar ben finets, posar sobre un plat, un raig d'oli, un pols de sal i una micona de pebre negre acabat de moldre...els ceps han fet la resta...



La llàstima és que els apagallums s'han apagat abans de fer res, la propera vegada els cuinaré primer... (de tot se'n aprén!)

Deixeu-me donar les gràcies a en Jonhy per ensenyar-nos el camí, a en Pau per ensenyar-me les varietats i a l'Albert per encomenar-me les ganes...un petonàs!

Si aneu a la muntanya deixeu-ho tot tal i com ho heu trobat així segur que no se'ns esgota!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...