diumenge, 29 d’agost de 2010

Gambes...entre dolces i salades!

Diumenge,darrer diumenge d'agost, quan totes les festes majors ja han passat, un final d'agost, que, algú pot dir operació tornada...les vacances s'han acabat... o dimenge, primer cap de setmana de lliga...perdrem el temps veient com 22 paios juguen a l'esport més ben pagat del món...però no, per mi diumege de fer allò que més m'agrada, anar a passar calor a la platja, una platja deserta a Cambrils, aquella aigua gelada, que no fa ni quatre dies era "caldum"... aquella brisa marina, altrament coneguda com a Garbí, o Llevant...tant se val, el sol hi era i apretava (la crema protectora que m'acompanya, fidel a mi,...)...relax....
Arribes a casa amb una gana que et menjaries qualsevol cosa, però...qui t'apreta? ningú...doncs anem a cuinar, però una cosa ràpida...sort dels "Gambones Argentinos" comprats a la Sirena, i congelats, que sempre et treuran d'un atac de gana...conectar el forn...mentre una bona dutxa per treure lal sal...i a dinar...

6 gambes per pax
1 cullerada de mel
1 raig de vinagre d'arròs,altrament conegut com a Mirin
Sal, si pot ser Sal de Mer...al gust

Un cop les gambes estan descongelades, posar-les en una safata d'anar al forn, ja pre-escalfat a 180º...cobrir la safata amb paper d'alumini, posar les gambes al damunt, posar la cullerada de mel, deixant que caigui i les toqui a totes, i el Mirin, posar-hi sal...i deixar de 3 a 5 minuts depenent si us agraden més o menys fetes...deixar les normes del savoir fer a la cuina i a menjar-les amb el dits...mmmm de vici!!!



Ja podeu mirar el fútbol...que segur que guanyen, o no??(amb el que cobren!!!)
Bon profit

dimecres, 25 d’agost de 2010

Pastís de xocolata!!!

En pocs dies he tirat la operació bikini per la finestra...l'estiu...ja ho té...trovades que et porten a sopars, i dinars i aquesta mània de no aparèixer amb les mans buides...i com que sabia que a tothom els hi agradava la xocolata...m'he atrevit a provar els diferents percentatges de cacao en la xocolata...del 85%, passant pel 70% fins arribar al 52%...i has de ser un xoco-addicte per acabar dient que la del 85% és la millor...i curiòs en mi, no vaig fer fotos dels volcans de xocolata, ni del pastís pels amics de Barcelona, i les del pastís pel Gilbert, el mag,tampoc,... per sort una petita mostra va ser fotografiada i he de dir que... res tenia a envejar als volcans de xocolata...De totes maneres està al forn el segon pastís...potser no ho hauria de dir però és una sorpresa per divendres, doncs ell no se'l espera!!! Fa anys i li encanta la xocolata...els nens que assisteixin a la seva festa d'aniversari li regalaran...

50gr de xocolata del Lindt del 85%
50gr de xocolata del Lindt del 70%
50 gr de farina d'espelta
50 gr de farina d'atmetlla
100 gr de sucre
100 gr de mantega
4 ous
2 cullerades de llevat en pols

I per la cobertura:

100 gr de xocolata del 85%
60 gr de mantega

Escalfar el forn a a 180º
En un bol gran posar els rovells dels ous, el sucre i el llevat, amb les baretes elèctriques batre-ho fins que es torni blanquinós. En un cassó desfer al bany maria la xocolata i la mantega tot anant remenant, i mentrestant batrem les clares d'ou a punt de neu. Afagirem als rovells les farines i la xocolata i la mantega foses, quan està ben lligat afegim les clares amb compte, sempre de baix a dalt i cap al mateix costat.
Folrem un motlle de 22 cm ( i un de petit) amb paper d'anar al forn al fons i mantega pels laterals, i posem la barreja i ho posem al forn, ja calent, 30 minuts.

Desmotllem i el posem a la nevera. Mentre fonem al bany maria la xocolata i la matega de la cobertura, quan està llest recobrir-ho tot.

Com que aquí fa molta calor els vaig posar a la nevera fins al moment de servir...

Per acompanyar-ho un bon cava fresquet...el que volgueu!!!!






Un sopar a la fresca una nit de lluna plena que ens va il.luminar fins tard...Màgic pastís per a un Mag...

dimarts, 17 d’agost de 2010

Brownie de pinyons...

Com un objectiu va adquirint forma...d'aquí a dos mesos començaré les vacances...i per començar a lligar caps hem fet una trovada d'una part dels assistents a aquest viatge...tinc bones sensacions...i...estic segura que serà tota una experiència!!!
Quan vaig decidir a fer aquest viatge, el primer que vaig fer va ser agafar un tovalló de paper i començar a apuntar coses que necessitaria...què em podíen deixar els meus germans, i què inevitablement m'hauria de comprar...aquell tovalló el vaig haver de passar a net, i he de dir...que em falten moltes coses, però tinc temps...

Ahir primer sopar per les presentacions i per començar a organitzar-nos...serà divertit!

Tant és així que havia de portar alguna cosa de postres, malgrat les poques ganes de cuinar en dilluns...però què faig de postres? una cosa que no porti farina de blat (Seguim en minoria però ja en som dues!!!)...com deia, poques ganes, i es va notar en l'aparença, però...era molt menjívol...és que la xocolata sempre triomfa!!

Brownies de pinyons (doncs nous no en tenia!!!)

150 gr de pinyons
150 gr de xocolata (he fet servir Nestlé postres)
150 gr de sucre
2 ous
100 gr de mantega pomada
70 gr de farina d'espelta
1 sobre de llevat
Un pols de sal
Sucre glaç per adornar

Primer triturar la xocolata i reservar.

En un bol barrejar els sucre i els ous amb les baretes elèctriques, afegir la mantega, i la xocolata, fins a obtindre una massa espessa de color xocolata, poc a poc anar afegint la farina i el llevat. Un cop llest posar els pinyons i remenar-ho bé.
Omplir un motlle amb la barreja, he de dir que el motlle era dels de silicona, i em va posar algun problema al desmotllar, però no tenia temps per repetir, per tant en queda un de pendent(je je je)

Posar al forn a 180º uns 20 minuts. La part de sobre queda cruixent, però compte al desmotllar-ho o tindreu problemes com jo!

La veritat, és que talladet en quadrats petits va quedar molt bo amb una aparença un pèl difícil...però que hi farem!




Apa, bon profit!

diumenge, 15 d’agost de 2010

..Tiramisú de limón...

Dinar amb familia...avui és el sant de la mare i l'àvia i de totes les Mares de Déu...Felicitats a totes!

Bé aprofitant les vacances dels meus pares, hem dinat plegats, ells s'han encarregat de procurar-me un àpat lliure de les meves intoleràncies alimentaries i jo, els he sorprés amb un postre ple d'intoleràncies per a mí, aish si no fos per les petites coses!!!

La veritat és que darrerament no cuino massa, però sempre tinc la cosa aquella de captar el que m'envolta i plasmar-ho en un plat...com el concert del Mr.Sabina...ell amb les seves lletres agosserades i plenes d'entremeliadures m'han dut a fer aquest tiramisú de llimona...




M'ha aportat un electrodomèstic nou a la meva cuina, un exprimidor,...ideal pels sucs de taronja que un costipat d'estiu ha esdevingut tot un mal de cap...(mai millor dit!)...un estri que ocupa el seu espai, però que de ben segur em farà servei!!!

Necessitem:

4 llimones grans
3 ous sencers
3 clares d'ou
250 gr de mascarpone
60 gr de sucre glaç
4 fulls de gelatina

Per la base:

80gr mantega pomada
200gr de galetes DIGESTIVE
30 ml de vi dolç

Per la base, no és la del tiramisú autèntic, però la versió ha quedat impresionant, és molt sencilla, triturar les galetes fins que quedin amb textura de farina, barrejar amb la mantega, i afegir el vi dolç, posar en un motlle quadrat, i repartir-ho bé. Guardar a la nevera.
He de dir que hi he posat ÈTIM un blanc dolç del 2007 DO Montsant de l'Agrícola Falset-Marçà, adquirit a l'Orangette per cert molt ben recomenat, jo no sóc de vi dolç, però aquest és una delícia...tota una oda per a la garnatxa blanca!

Posem les fulles de gelatina en aigua freda.
Fer el suc amb les llimones, han de quedar 200ml de suc, he posat 4 llimones però dependrà del tamany i del suc de les mateixes.
En un bol barrejar el mascarpone, el sucre i els 3 rovells amb les baretes elèctriques. A part, en un altre bol muntar les 6 clares a punt de neu.
Posem un cassó al foc amb el suc de llimona i les fulles de gelatina fins que es desfan, ho afegim a poc a poc amb el mascarpone, i després hi anem posant les clares a punt de neu, amb compte, queda una barreja esponjosa.
Ho posem dins el motlle on teníem la base de galeta, i ho deixem reposar unes hores a la nevera.
En el moment de servir posar la ratlladura d'una llimona pel damunt... i ja es pot menjar...un postre fred que amb un gotet de l'Ètim...digne de Sant!




I de pas faig l'aportació a l'hemc d'aquest mes:
hemc #47 - gelatinas

diumenge, 8 d’agost de 2010

Sarsuela i Sabina...bon maridatge!

Ja fa 7 anys que vaig aconseguir unes entrades per anar al concert del Joaquin Sabina a Gijón, em venia molt de gust anar a Oviedo a veure'l...però per motius de salut d'en Sabina , el concert es va suspendre...en aquell moment vaig tenir un gran disgust...
Per sort, aquella espineta va desaparèixer ahir al vespre... l'oportunitat de veure'l en directe em va portar a Salou, presentava el seu nou treball VINAGRE I ROSAS...sens dubte un concert de dues hores i mitja plena d'emocions...
En Sabina és tot un personatge!

Ahir va ser un dia de no parar, la meva nevera semblava que no tenia ànima, i jo feia dies que volia fer sarsuela, necessitava una visita al mercat obligada, la meva nevera va recuperar l'ànima...
A cuinar...i avui a menjar-la...us presento la sarsuela d'en Sabina!!! (Estic segura que si ell ho hagués sabut hauria vingut a tastar-la...je je je)

4 talls de rap
4 talls de lluç
4 escamarlans
1 calamar d'uns 20 cms
Musclos
Petxines
Ametlles torrades (un grapat)
2 porros
2 grans d'all
Vi blanc
Sal, oli
4cullerades de tomàquet fregida

En una cassola posar l'oli, i quan és calent sofregir els escamarlans i reservar, en el mateix oli fer un sofregit a foc lent amb el porro i els alls, quan quasi està llest afegir el tomàquet fregit, els 4 talls de lluç i els 4 de rapi el calamar tallat a rodantxes, junt amb una copa de vi blanc. Mentre obrirem els musclos i les petxines amb vi blanc i reservarem.
Passat deu minuts afagirem els musclos i les petxines junt amb el seu suc (colat per evitar impureses), la picada d'ametlles i els escamarlans. Rectificarem de sal. Deixarem cinc minuts més i ja estarà llest. Millor si es pot menjar d'un dia per l'altre. Per sucar-hi pà!



Amb la picada d'ametlles i hagués pogut posar julivert, però la peixatera se'n ha oblidat.

I el vi ha estat EL PERRO VERDE, un vi de DO Rueda, el.laborat de verdejo, que li dona aquest aroma d'ametlla, crec que una tria encertada. El dia que me la van regalar em va fer motla gràcia el nom...i ja ho diu la dita "Ets més raro que un gos verd"
Bon profit

diumenge, 1 d’agost de 2010

Gazpatxo sòlid...

El gazpatxo és un dels meus plats preferits a l'estiu...són 10 segons a la Thermomix... i, evidentment, versiono la recepta !!!

500gr de tomàquet
1/2 cogombre
1/2 pebrot vermell
Sal
Oli i vinagre
Aigua
8 fulles de gelatina

Pelem el cogombre. Els tomàquets, ben nets i partits a quarts, i, el pebrot un cop rentat li treiem les llavors. Tot dins del got del Thermomix, amb un pols de sal, un bon raig de vinagre, l'oli i l'aigua. Res més, connectem la màquina 10 segons a velocitat màxima i llest, el tastem i si cal rectificar d'oli, sal o vinagre o fem.
D'aquesta manera quedarà un gazpatxo de color taronja, si voleu que surti de color vermell, afegiu l'oli al darrer moment.
En aquest cas vaig fer l'experiment de la gelatina...posar les 8 fulles de gelatina amb aigua (és la mida que recomanen per un litre!!), quan han perdut la rigidesa, posar en un cassó al foc amb una mica d'aigua. Quan s'han desfet, incorporar al gazpatxo i remenar bé.
Posar-lo en um motllo i deixar-ho unes 3 hores a la nevera. Passat el temps podrem menjar-nos el gazpatxo amb forquilla i gavinet!

Aquí amb una mica d'orenga pel damunt i un raig d'oli d'oliva:







Bon profit! Fresquet passa molt bé!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...