Xarrup de Gaspatxo...

Darrer dissabte de maig....després d'un excel.lent i copiòs dinar de la mami...(que no he fet fotos però era per fer-ne)...un soparó lleugeret...i coincidint amb el Descobrir Cuina ...he fet gaspatxo...però el típic!

600gr de tomàquets madurs
1 cogombre
1 pebrot vermell petit
1 ceba petita
Sal i oli
(all però jo no ni poso)
Vinagre, aquest cop he fet servir vinagre de mòdena balsàmic
Unes fulles d'orenga (si haguès tingut alfàbrega...aish!!!)
Aigua al gust


Escaldar els tomàquets per treure'ls la pell.
En el got de la trituradora posar els tomàquets, el pebrot tallat i sense llavors, el cogombre pelat, la ceba i un pols de sal. Si vols que el gaspatxo quedi vermell posar l'oli al final, i si vols que et quedi carbassa posar l'oli al principi...triturar tot i afegir aigua al gust.
Jo no ho he passat per cap colador, a mi m'encanta el tomàquet, i com que era en xarrup així espès...boníssim. Posar a la nevera i quan està fred decorar amb el vinagre de mòdena balsàmic i el pols d'orenga...
Fresquet i bo...l'estiu ja quasi és aquí...




Tarraco Viva

Tarragona és una ciutat molt bonica, jo malgrat que visc a la vora quasi no la conec... hi ha una dita que diu que Tarragona manxen i a Reus enganxen...es veu que ja ve de temps enrera que Reus i Tarragona estan picats.
Recordo fa un temps que em vaig apuntar a fer de turista per Tarragona...en autobús vaig anar a veure les Muralles de Tarragona...potser fa uns tres anys...per que mai ningú me la va ensenyar, així com Reus, que algun dia caurà la Ruta del Modernisme de Reus...molt aviat!!!

Bé, dissabte passat va acabar a Tarragona la ruta de les tapes, una proposta, que reconec va ser fallo meu, no vaig gaudir...diferents bars feien tapes i anaves segellant un tríptic...i el que primer va finalitzar tots els bars va obtindre un premi...no sé exactament com va anar, però parlant amb tarragonins em van dir que molt bé!




Aquesta setmana com que la proposta de les Tapes va anar molt bé, estan fent dues propostes del TARRACO VIVA : o un menú al preu unificat de 35€ (desconec l'horari) en deu restaurants; o bé dotze restaurants per anar fer tapes: on tú pagues 10€ i tens drets a 5 tapes i 5 begudes en un dels dotze bars (tapes i begudes que proposen els propis bars i que són diferents en cada un d'ells) i aquí l'horari és de 11 a 3 del migdia!


Pots trovar... pollastre amb dàtils, papada de porc confitada amb meló, tonyina a l'estil apici amb garum, broqueta de pa d'espècies mató i mel de canya, vaixell romà amb vinagreta de fruits secs i mel, mandonguilles de gamba al garum, dàtils fregits farcits de nous amb formatge, baldana romana amb aroma de romaní, spoon de carabassa confitada també amb aroma de romaní i sèsam, ostrons gratinats amb garum, musclus in metilus o...
El que hem gaudit amb una amiga al Bar Gambrinus i hem degustat la cassola de pèsols apici amb un vi dolç (vi negre dolç amb espècies) i que ens han regalat el got!


(el got ja està net i a l'armari!)
I n'hagèssim fet un altre però l'horari és d'onze del matí a tres, ja es cuidaven bé l'estòmac aquest avantpassats romans!
El que dona de sí anar a veure un dijous, a quarts de vuit del vespre un reportage fotogràfic sobre Filipines...

Petits pans d'avellanes i poma!

Aquests petits pans d'avellanes i poma...els vaig portar a un dinar amb amics...per si s'acabava el pastís...(...el dia del pastís de l'Eloi)...
Sempre hi ha pomes a casa...(ara deixaré de comprar-ne uns dies...si no sempre cap alguna cosa dolça...)

Em sembla que en van sortir set!
La recepta aquí.

La única diferència és que vaig anar omplint motllos petitons...fins que no va quedar massa!

Bon profit!


Pastís de poma

Em vaig oferir a fer els postres pel dinar d'aniversari de l'àvia, la idea era fer Pasta de full amb maduixes, la tarda abans havia anat a comprar maduixes... ho tenia tot a punt...
No vaig netejar les maduixes, es veien bé... i les vaig posar en un plat a la nevera...l'endemà al matí, sorpresa la meva les maduixes estaven podrides...feia unes horetes que les havia comprat...en vaig poder salvar quatre que al final van anar a les escombraries de la mania que em va agafar!!

-I ara que faig!!! No em venia de gust tornar a sortir...tenia tres pomes...i vaig fer un pastís de poma:

3 pomes (jo vaig fer servir Golden, les de règim!!)
pasta de full
2 ous
150gr de sucre
150 gr de farina
100gr de mantega
100 ml de llet
100ml de nata per cuinar
1/2 sobre de flam royal

Tallar les pomes i fer les a trossets, jo vaig fer servir la mandolina, bon estri aquest.
En un bol barrejar el sucre amb la mantega pomada, afegir la farina i anar barrejant amb la llet i la nata. Quan està tot barrejat, afegir la meitat de les pomes, les que han quedat més lletges i trencades...
Posar la pasta de full en el motlle, omplir de la massa i cobrir dels altres trossos de poma...ben posats..depèn de la paciència...
Posar al forn a 170º una hora i mitja.
Mentre disoldre amb dos dits d'aigua calenta la meitat d'un sobre de flam royal, quan el pastís està fet, i ja desmotlltat, pintar amb aquesta aigua de flam...i a menjar!!

Aquesta recepta me la va donar la Sra. Felisa, sempre me'l portava a la feina, i no un tall per esmorzar...tot sencer!!!

Natilles de xocolata amb aire de cítrics...

Versionant receptes... com sempre...
Aniversari de l'àvia...dilluns fa 91 anys...avui ho hem celebrat!!!!
I de quina manera...la mare ha fet paella i jo he fet postres...que han acabat en...un pastís de poma...i unes natilles de xocolata.

Natilles de xocolata by Elena Arzak (de les receptes que surten dins la xocolata Nestlé Postres)

150gr de xocolata
100 gr de sucre
1/2 litre de llet
4 rovells d'ou
1 beina de vainilla

Fondre la xocolata amb dues cullerades d'aigua. Bullir la llet amb la beina de vainilla oberta.
Batre els rovells amb el sucre fins que quedin flonges, juntar amb la llet bullint i barrejar bé. Després anar afegint la xocolata sense deixar de remenar.
Coure-ho al bany maria fins que espessi una mica, omplir els gots on els servirem i deixar refredar a la nevera.
(la recepta original era amb nata de cítrics i jo he versionat amb...:)

Aire de cítrics:

Suc de 2 llimones
50 ml d'aigua
Sucre 3 cullerades
i 5 gr de lecitina (per cada 100ml de líquid uns 3 gr de lecitina)

Això ho vaig veure fer a l'Òscar Font...cuiner del restaurant Casa Font de Cambrils, quan ho va fer, em va semblar sencill...ara quan ho he fet jo, se m'han plantejat dubtes...sense resposta, he de dir que al final el resultat ha estat satisfactori...els dubtes han estat sobre la lecitina, la vaig comprar a la farmàcia...jo vaig comprar lecitina de soja granulada...i el dubte era si granulada o en pols???

Posar en un got de turmix el suc de la llimona, l'aigua, el sucre i la lecitina, inclinar el got i triturar amb el turmix deixant que entri l'aire...Va formant una bromera que sembla aigua amb sabó, després va baixant l'efecte.

Posar una cullerada d'aire sobre la natilla decorar amb una mica de llimona i a menjar:



Així és com ens els hem menjat a l'hora de dinar...unes natilles de xocolata fetes a casa...bones!

He de dir que ha fet un dia preciòs i la meva àvia al final ha dit ...que ho poguem tornar a celebrar d'aquí a cent anys....je je je!
Petonets famili!
I think I'm a chocoholic............

Rap amb tàperes...

Ahir vaig sortir a passejar per Cambrils, havia de fer dues coses, que no vaig solventar, i vaig aprofitar per anar a buscar peix doncs la meva nevera darrerament està una mica descuidada (no sé per que serà) i el dia que vull cuinar he de sortir a comprar, com ahir...
Al final no em va venir de gust posar-me a la cuina, l'aire acondicionat m'ha cascat la gola...i el rap que havia comprat, allà es va quedar!
Avui l'he cuinat, sempre el faig amb patates, avui però...rap amb tàperes:

1 porro
1 cullerada de mostassa
2 grans d'alls
tàperes
rap
1 got de vi blanc
Sal i pebre
En una cassola posar l'oli, passem el rap per farina i quan l'oli està calent dorem el rap, i reservem, en el mateix oli i afegim els grans d'all i el porro tallat, un pols de sal, i deixar que s'enrosseixin...tirem les tàperes, la cullerada de mostassa, ho passem dos minuts i el got de vi. Tapem la cassola i ho deixem fent xup-xup, passats deu minuts i afegim el rap, rectifiquem de sal i pebre i cinc minuts més.

Fa una oloreta!

Pastís de l'Eloi

Obro parèntesis....avui fa 11 mesos que començava el meu any d'excedència...tanco parèntesis... demà torno a la feina!!!!
I per que no, fer-ho de manera dolça...he anat a un divertit dinar (de conya per no pensar en demà) i de postres el pastís de l'Eloi... no podia ser menys amb variacions!!!

100gr de xocolata
100gr d'Atmetlla mòlta
100gr sucre
100gr de mantega
4 ous
2 culleradetes de llevat en pols
Cobertura
150 ml de nata líquida
75 gr de mantega
150 gr xocolata fondant
Aquest pastís sempre el fem amb xocolata Nestlé postres, que segons diu l'etiqueta 52% cacau...aquest cop, no. He triat la xocolata LINDT POSTRES 70% Cacau...
Motlle de 22 cm.

Avui si haguès tingut el termometre de cuina l'haguès fet servir per treballar correctament la xocolata...

Bé, en un bol barrejar el sucre amb els rovellls, fins que estigui blanquinòs, desprès afegir la xocolata i la mantega que haurem fos al bany maria, el llevat i l'atmetlla mòlta. Quan esta tot lligat hi afegim les clares muntades a punt de neu...posar al motlle,i al forn una mitja hora a 180º. Un cop està fred, desmotllar i, si es vol es pot farcir de el qu es vulgui..........i al final posar la cobertura pel damunt.
Cobertura: desfem la xocolata i la mantega al bany maria i després afegim la nata líquida...i...cobrir el pastís...

Bon profit, si preteneu fer-lo per que en quedi un tros per l'hora de berenar...trieu-ne un altre...i si no feu la prova!

Crema de pèsols amb gamba vermella

Aquesta setmana a Reus han fet la Fira HOSTELCAT destinada a l'hoteleria i restauració de la Catalunya Sud, i ves per on...jo també hi era!
El programa era variat, dels tallers de cuina només vaig poder assistir el que van fer el restaurant Can Bosh de Cambrils, el Sr.Joan Bosch i el seu fill Òscar ens van presentar dos plats, un el Mashmallow de tomàquet amb encenall de tonyina i tapenade, i una crema de pèsol amb vieiras, aire de cítric i praliné d'avellanes...
I a l'hora que cuinàven van fer una xerrada sobre els productes que fan servir al seu restaurant potenciant al màxim les coses nostres....
Bé...la meva intenció era fer la crema de pèsols anb vieires, però sorpresa la meva quan no he pogut trovar vieires a la peixateria...m'he comformat amb unes gambes vermelles i he aprofitat per comprar quatre rossellones...(mentre desgranava pèsols he posat les rossellones amb aigua i sal), i al moment de menjar...posades damunt la planxa calenta, quan han estat obertes un pols de pebre i un raig d'oli...
I per la crema de pèsols...
Els primers pèsols de casa, he de dir que he comès un sacrilegi amb aquests pèsols, per que els primers...són els més tendres...no us podeu imaginar com ha quedat la crema...com era per mí sola, me'n ha quedat un plat que he congelat per a que algú la tasti!
He necessitat:
1 ceba petita
1/2 porro
Daus de bacon
2 gots de llet
Pèsols
I unes gambes vermelles per a decorar el plat, ja que no he trovat vieires:En una cassoleta hi he posat oli, quan ha estat ben calent, li he afegit la ceba i el porro tallat petit...i a foc lent he deixat que es sofregís, després li he posat les cntes de bacon, i quan ja estaven doradetes, he posat els pèsols, un parell de minuts. I després he posat dos gots de llet calenta, quan els pèsols han estat tovets (15 minuts) rectifiquem de sal i pebre, ho he passat pel turmix (ells ho van colar... he servit el plat, i en la mateixa cassoleta he passat les gambes volta i volta...
A part he bullit uns pèsols per a decorar el plat i a menjar!
He adaptat una recepta amb els meus productes autòctons...i m'ha sentat de vici!

Totalment recomanable....algún dia m'atreviré amb l'aire de cítrics, o el mashmallow de tomàquet...(avui tornaré a flipar amb en Ferran Adrià...)

Mossegada de mató i figa!

La setmana passada vaig anar a un taller de la Mireia Carbó, i va fer tres plats interesants...un d'ells el bacallà amb salsa de codonyat i ànima de cítric amb canonets de figues...que tard o d'hora penjaré ...

El tema està que la Mireia sempre dona bones idees...a casa ens agraden les figues "PAJARERAS" que són les figues que sempre et cauen al lot de Nadal (je je)...això vol dir que ara no és època, però se'n troven. A Reus hi ha una petita botiga de tota la vida, vaig passar pel davant i vaig entrar...aquell dia necessitava comprar alguna cosa i em vaig firar allà...

Em venia de gust alguna cosa lleugera, però no avorrida...i ...petit capritx:

Mató de Pagès El Canadell de Santa Maria d'oló
Figues "pajareras"
Mini torradetes (unes d'italianes amb oli d'oliva...)

Primer passar un aigua per les figues i eixugar-les. Partir-les per la meitat, posar-li sal i entre dos papers de forn aixefar-les. Com que la meva idea no era fer un canut, per tant només vaig passar el corró una mica...i al forn a 150º uns 3 o 4 minuts...(fa una olor...que encanta!)

La resta, agafar la torradeta posar el mató pel damunt i al final la figa...té la mida ideal per que amb dos mossagades no en quedi...

Boníssim

Tast de Vins Blancs, amb Roger Viusá...

Dilluns, 4 de Maig, vaig tenir la sort d'assistir al 3é Tast de Grans Vins Blancs del Món al Triangle del Tast a Falset. Compartir unes hores amb gent del vi...i amb el millor somelier d'Europa del 2008, el somelier del restaurant Moo en Roger Viusá ...una delícia...

Varem tastar 7 vins blancs...i com que sempre m'entretinc amb alguna cosa, em vaig perdre el nom d'algún vi, sort que el Triange del Tast gentilment m'ha proporcionat la llista amb els noms dels vins que varem tastar, moltíssimes gràcies.

Hi havia gent experta del món del vi : productors, enòlegs, estudiants d'enologia...i algún despistat com ara jo...que com a consumidora, assistir aquesta cata va ser un gustàs!

És un tema que m'agrada i en dies com ahir és com si et treguessin la vena dels ulls i t'ensenyessin una cosa nova, que t'encanta i t'atrau...poder gaudir de com gent enamorada del vi ho transmet...mmmm (jo calladeta, per no posar la pota i escoltant...). Tot allò està allà i de sobte s'obre el llum... un plaer....

En Roger Viusá que en tot moment es va mostrar com a una persona accesible...i des d'aquí li agraeixo!


Com a inexperta en el tema tinc un lema: "jo sé si el vi m'agrada o no, a mí, i segons els meus gustos...però no en sé del tema..."

Ahir potser va ser una cata més tècnica ...entre experts, jo em vaig quedar amb pincellades i el que si em vaig quedar va ser amb tot els meridatges...

Arran d'una consulta em va comentar que és més difícil triar un plat per un vi escollit, que triar un vi per a un plat ja fet...i te raó...potser no li donem la importància que té el vi en l'àpat...jo cada cop més...això si al meu nivell.


Bé vàrem començar amb la Bota de Manzanilla una manzanilla de Sanlúcar de Barrameda del 2007 i 15,4º per començar...meridat amb ostres...no m'ho puc imaginar! A la seva pàgina web la defineixen com 'una manzanilla de ensueño'...olé! Producció només de 1500 botelles.


De segon, aquest de la foto, un Gran Blanc Reserva del 1970... Viña Tondonia Lopez Heredia DOQ Rioja ...va ser curiòs veure com va evolucionar aquest vi tant en nas com en boca durant la cata...i molt favorablement...curiòs per a un vi que ha estat 9 anys en bota i s'han fet 15 trasvassos...

El tercer va ser el del mig d'aquesta foto, un Mersault Les Poruzots del 2001, el productor François Jobard. Pel meridatge amb aquest vi en va dir 'a mí sol ja em va bé' i si no, com que té una el.laboració llarga (un parell d'anys en bota) es pot meridar tant amb peix o carn fets a la brasa.

El quart, el primer de la foto, Pur Sang del 2004 produït per Didier Dagueneau està fet amb un raïm anomenat poully fumé , que és un raïm blanc de la regió del Loira. Meridatge: Escamarlans amb pèsols...

El cinquè, un Halenberg del 2005, Emrich-Schöleberh, vi alemany, fet amb la varietat de riesling, considerat el millor raïm blanc alemany, un vi amb perfums florals i cítrics i meridat a la perfecció amb un carpaccio de gambes i pebre blanc i uns tocs de cítrics.
El sisè, el tercer de la foto d'aquí sobre, Pietramarina del 2004. Azienda vinicola Benanti. Viagrande Italia. Vi sicilià de la regió de l'Etna, un vi que no ha estat en bota, d'un color dorat a la copa, i al nas té intensos aromes de flors, poma, pera, llimona...el va definir com a 'vi de reflexió' i a la pàgina web diu que és un dels admirables vins blancs italians. A mí em va encantar.

I el darrer, una petita joia familiar:
Per acabar un bon àpat, un vi dolç i uns fruits secs, i quina millor manera de finalitzar el tast amb aquest vi dels Cellers Martí Fabra, és diu Masia Carreras. DO Empordà.Gran Reserva 1945. És un vi dolç, fet de garnatxa rosada de l' empordà. Un vi que sorpren per la dolça dolçor, que podria ser l'efecte de la garnatxa bullida. Jo no sóc de vi dolç...però aquest em va sorpendre!
I llest. Aquí va acabar un tast de nivell, en un lloc acollidor el Triangle del Tast, i dirigit per un somelier jove, però amb recorregut...i jo personalment, encantada.

Focaccia amb Olives negres, tomàquets i orenga!

Repeteixo recepta...el passat mes de maig vàrem assistir a un taller de cuina a la Boqueria amb l'Iker Erauzkin...sempre hi ha aquella recepta que repeteixes, aquesta és la foccacia. Aquest cop la vaig fer en format petit...i no en va quedar cap...Necessitem 500 gr de farina
20gr de llevat de forner
Sal
Oli d'oliva
Tomàquets cherry
100gr d'olives sense òs
Orenga
4 cebes

Primer disoldre el llevat en un got d'aigua tibia.
Tallem la ceba i sofregim, reservem.
En un bol gran fer una muntanya amb 300gr de farina, i fer un forat al mig...tirar-hi el got d'aigua amb el llevat, un altre got d'aigua, un raig d'oli i sal...treballar-ho bé fins que quedi un puré i sense grumolls. Anar afegint la farina fins que quedi una massa elàstica. Afegir els tomàquets cherry (jo els vaig trossejar), les olives també trossejades, la ceba cuita, l'orenga. Amassar-ho i estirar-ho amb un curró. Jo els vaig tallar en rodó, i colocar-les a la safata del forn, tapar-les amb un drap humit i deixar reposar durant una hora, passada l'hora pintar amb l'oli d'oliva i sal grossa i posar al forn a 190º durant 30 minuts.
Deixar refredar i a menjar!


Pollastre amb pastanaga

Descuarteritzar un pollastre:

Necessitem un bon pollastre

Uns bons gavinets

Una mica d'idea d'on clavar-lo (aquí recomano aprofitar les juntures pròpies del pollastre, no val la pena anar contra natura!)

Una fusta per acompanyar el tall (aquí et pot sentir una mica BONES!)

I pensar, que després cuit encara estarà més bo...i el que sobri...farà un caldo boníssim! ...i les petxugues a la planxa...(ara ja no posen ni el pedrer, ni el fetge...sorpresa la meva!)

Posar un raig d'oli a l'olla exprés, quan està una mica calent, posar dos o tres grans d'alls (jo els poso sencers, però pelats), mentre enrosseixen, posem el pollastre a trossos sal-pebrat per que agafi color i retirem.

Mentre haurem tallat dues cebes i un porro que posarem junt amb els alls, i quan hagin agafat color, i posarem el pollastre, un raig d'aigua, suc de mitja llimona, i un raig de licor al gust. Tapar l'olla i esperar un vint minuts...començarà a xiular l'olla i el pollastre ja està llest!

Boníssim